#Digitalk, capítol 1

  • 4.  M. Castells, La sociedad red, vol. I. Mèxic: Siglo XXI, 1999. Consulta el llibre a Google Books!
  • 5. J. Busquet, A. Medina, J. Sort, La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de se- guir? Barcelona: UOC, 2006 (Manuals, 95), p. 27. Consulta el llibre a Google Books!
  • 6. J. Busquet, A. Medina, J. Sort (2006), p. 27. Consulta el llibre a Google Books!
  • 7. Marshall McLuhan va ser un filòsof canadenc, llicenciat en literatura i doctorat als 31 anys per la Universitat de Cambridge. La seva tesi doctoral analitzava l’obra del dramaturg Thomas Nashe. Però més enllà del seu currículum acadèmic, McLuhan és considerat un dels fundadors dels estudis sobre mitjans i visionari de la societat de la informació. Enllaç permanent.
  • 8. Termcat, Centre de Terminologia (1999), p. 60. Consulta la definició de comunicació de masses.
  • 9. D. McQuail, Introducción a la teoria de la comunicación de masas. Barcelona: Ediciones Paidós, 2000, 3a ed., p. 40. Consulta la referència.
  • 10.  D. Reig, Socionomía. ¿Vas a perderte la revolución social? Barcelona: Deusto, 2012. Consulta la referència.   
  • 11.  D. Reig (2012), p. 27-36. Llegeix el primer capítol a Slideshare!
  • 12. Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Llegeix la definició de World Wide Web.
  • 13. Pepe Tomé és un reconegut consultor estratègic sobre l’impacte de les xarxes en organitzacions i persones. Acadèmicament, és enginyer industrial i es va formar en màrqueting a ESADE. Quant al món professional, actualment, és soci-director de RocaSalvatella, i d’abans compta amb una gran experiència en l’àmbit digital d’agències publicitàries —Netthink Carat, Grey, CP Interactive-Proxi- mity, i d’altres—. Enllaç permanent a la nota.
  • 14. P. Tomé, Conecta! La empresa en la red social. Barcelona: Libros de Cabecera, 2011, p. 27. Consulta la cita.
  • 15. F. Polo, J.L. Polo, #socialholic. Todo lo que necesitas saber sobre el marketing en medios sociales. Barcelona: Gestión 2000, 2012, p. 80. Descobreix la referècia i amplia la cita.
  • 16. Com Tim Berners Lee, Pepe Tomé, Dolors Reig, José Luis Polo, Fernando Polo, entre altres. Aprofundeix en els autors.
  • 17.  Físic britànic, llicenciat a la Universitat d’Oxford, és considerat el pare de la web degut al desenvolupament de les idees fonamentals que l’estructuren. Descobreix qui és.
  • 18. HTML, en anglès, fa referència a «HyperText Markup Language» i en català ho podríem traduir com a «llenguatge de marcat d’hipertext». Enllaç permanent.
  • 19. Vegeu la proposta formal de Tim Berners-Lee per mitjà de la següent referència bibliogràfica:
    T. Berners-Lee, Information management: a proposal [en línia]. CERN, 1991. kcy.me/j7rn [consulta: 2 d’abril de 2012]. Descobreix la proposta.
  • 20. Enginyer industrial belga, màster en Ciències de la Computació per la Universitat de Michigan, considerat un dels pares de la World Wide Web. Descobreix qui és.
  • 21. Les primeres pàgines web, que alhora descrivien el projecte de la WWW, es poden consultar i veure en el seu format original per mitjà de la següent referència bibliogràfica: T. Berners-Lee (1991). Mira-les!
  • 22. P. Tomé (2011), p. 27. Consulta la cita.
  • 23. L’acrònim CERN, en francès, fa referència a «Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire», i en català podríem traduir-ho com a «Consell Europeu per a la Investigació Nuclear». Enllaç permanent
  • 24. Mosaic és el nom del primer navegador que va integrar un ampli entorn gràfic. Va ser desenvolupat a la Universitat d’Illinois l’any 1993. Enllaç permanent.
  • 25. P. Tomé (2011), p. 28-30. Consulta la cita.
  • 26. L’acrònim GIF en anglès fa referència a «Graphic Interchange Format», que en català es traduiria com a «Format d’Intercanvi Gràfic». Aquest format va ser molt popular perquè permetia l’ús de color i deixava enrere el blanc i negre. Però, a més a més, en aquell moment era compatible tant per a Mac com per a PC. Actualment és molt utilitzat com a format de banner. Enllaç permanent.
  • 27. Amazon és una de les primeres companyies de comerç electrònic especialitzada en la venda de llibres, que al llarg del temps ha evolucionat cap a la venda dels seus propis productes, com per exemple Kindle. Avui en dia encara segueix sent una de les companyies de comerç electrònic més importants del món. Enllaç permanent.
  • 28. Tal com s’exposarà en el punt 2.3 d’aquest capítol, Ebay és una plataforma pionera i especialitzada en la transacció de subhastes a través de la xarxa. Enllaç permanent.
  • 29. Yahoo! va néixer l’any 1994 com un portal de serveis globals a Internet. Els seus serveis s’han anat ampliant i, actualment, és molt conegut pel seu servei de correu electrònic i pel seu directori web. Enllaç permanent.
  • 30. P. Tomé (2011), p. 32. Consulta la cita.
  • 31. Segons Pepe Tomé a Conecta!, el XML és «una tecnología que permite distribuir la información estructurada de forma segura haciéndola independiente al contenedor. Separa contenido de forma, y ya no es necesario tener que dar formato a todo cada vez que se actualiza y el contenido se puede compartir entre varios espacios web». Enllaç permanent.
  • 32. Tim O’Reilly és considerat un fort impulsor del software lliure i del codi obert, autor del concepte Web 2.0 i desenvolupador del llenguatge Perl. Llicenciat en literatura clàssica per la Universitat de Harvard i interessat en la informàtica, es va especialitzar en els llibres dirigits a usuaris de computadores. Enllaç permanent.
  • 33. Consulteu la pàgina web d’aquest esdeveniment per mitjà de la següent referència bibliogràfica: O’Reilly Conferences, UBM Tech Web [pàgina web dels esdeveniments Web 2.0 Summit] [en línia]. Estats Units: O’Reilly Conferences i UBM Tech Web, 2004. www.web2summit.com [consulta: 2 d’abril de 2013]. Entra-hi!
  • 34. La segona conferència que va impartir Tim O’Reilly sobre el concepte de Web 2.0 es pot veure traduïda al castellà per mitjà de la següent referència bibliogràfica: T. O’Reilly, «Qué es Web 2.0. Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software». Boletín de la Sociedad de la Información de Telefónica [en línia]. Versió: 23 de setembre de 2006. Madrid: Fundación Telefónica, 2006. kcy.me/j8jq [consulta: 2 d’abril de 2013]. Llegeix la conferència!
  • 35. En el marc de les teories sobre la difusió cultural, un meme és la unitat teòrica d’informació cultural transferible d’un individu a un altre, d’una ment a una altra, o d’una generació a la següent. Aquest neologisme va ser encunyat l’any 1976 per Richard Dawkins en la seva obra El gen egoista i prové de la semblança fonètica del terme gen en anglès per designar les unitats mínimes de transmissió d’herència biològica, i assenyalar la similitud de la seva arrel amb memòria i mimesi. Enllaç permanent.
  • 36. MySpace és una plataforma de serveis de xarxes socials digitals inicialment de caire generalista, però que ha evolucionat cap a l’especialització en el camp de la música. Del 2005 al 2008 va ocupar la primera posició en el rànquing mundial de visites, però finalment va ser desbancada per Facebook. Enllaç permanent.
  • 37. The Facebook actualment, de forma oficial, es diu Facebook i va perdre l’article que el precedia l’any 2005 quan l’empresa va adquirir el domini facebook.com. De la història d’aquest servei de xarxa social digital l’any 2010 se’n va fer una pel·lícula anomenada La red social (The Social Network), dirigida per David Fincher. El 18 de maig de 2012 Facebook va sortir a borsa. Aprofundirem en aquesta plataforma en el punt 1.1.2.1 del capítol 3. Mira les imatges!
  • 38. Tal com veurem en el punt 1.1.2.8 del capítol 3, Youtube és una plataforma de contingut audiovisual amb funcionalitats socials. Va ser fundada per tres empleats de PayPal i actualment és propietat de Google. Enllaç permanent.
  • 39. Tal com veurem en el punt 1.1.1.2.7 del capítol 3, Flickr és una plataforma de contingut fotogràfic amb funcionalitats socials. Actualment és propietat de Yahoo! Enllaç permanent.
  • 40. Privalia és el primer e-commerce d’Espanya, nascut l’any 2004 de la mà de dos barcelonins. El seu àmbit d’activitat és l’organització de vendes puntuals monomarca, de primeres marques, a preus excepcionals i en exclusiva per a usuaris registrats. Actualment està en 5 països i disposa de més de 7 milions de socis. Enllaç permanent.
  • 41. La versió del llibre en castellà es va publicar l’any 2008, que poden consultar per mitjà de la següent referència bibliogràfica: R. Levine et al., El manifiesto Cluetrain. El ocaso de la empresa convencional. Barcelona: Deusto, 2008. Però en anglès hi va haver una primera versió impresa l’any 2000, un any després de la creació del manifest. A banda del format paper, des de l’any 1999 el manifest també disposa de la seva versió web sota el següent enllaç: www.cluetrain.com. Amplia la cita.
  • 42. Fernando Polo i Juan Luis Polo són dos germans especialitzats en l’àmbit de la comunicació digital. L’any 1997, junt amb la seva germana, van crear una agència interactiva anomenada Territorio Creativo, que l’any 2009 es va convertir en una agència consultora de social media marketing, però des del 2005 el seu blog es va convertir en un dels més influents d’aquest sector. Poden consultar el blog de Territorio Creativo per mitjà de la següent referència bibliogràfica: Territorio Creativo, TcBlog, el marketing en español [en línia]. Madrid-Barcelona: Territorio Creativo, 2005-2013. kcy.me/j8lb [consulta: 2 d’abril de 2013]. Descobreix qui són!
  • 43. F. Polo, J.L. Polo (2012), p. 84. Llegeix la cita.
  • 44. L’acrònim API en anglès fa referència a «Application Programming Interface» que en català es traduiria com a «Interficie de programació d’aplicacions». Enllaç permanent.
  • 45. En l’àmbit de la informàtica un widget és una petita aplicació o programa que té l’objectiu de mostrar visualment una informació o facilitar l’accés ràpid a elements d’ús freqüent. La paraula widget prové de la combinació de les paraules window-gadget. Enllaç permanent.
  • 46. F. Polo, J.L. Polo (2012), p. 88. Llegeix la cita.
  • 47. FICOD és l’acrònim del «Fòrum Internacional de Continguts Digitals» impulsat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç de l’Estat Espanyol des de l’any 2007. Entra al web.
  • 48. Vegeu el vídeo complet per mitjà de la següent referència bibliogràfica: T. O’Reilly, Economía y ecositemas de contenidos [enregistrament en vídeo] [en línia]. Madrid: MarketingDirecto, 2011. kcy.me/j8m2 [consulta: 2 d’abril de 2013]. Mira el vídeo!
  • 49. Óscar Rodríguez és professor de periodisme digital i xarxes socials a la Universitat Europea de Madrid i a la Universitat Camilo José Cela. També és CEO de l’empresa Gurús Press. Enllaç permanent.
  • 50. Ó. Rodríguez, Community Manager. Conviértete en un experto en «social media». Madrid: Ediciones Anaya Multimedia, 2012, p. 26. Llegeix la cita.
  • 51. Jeffery Zeldman és un emprenedor nord-americà dedicat al món del disseny web, en el qual és un referent. La seva empresa s’anomena Happy Cog. Descobreix qui és.
  • 52. En aquest punt també es pot fer referència al concepte de «spam semàntic» per posar damunt la taula els arguments dels actuals propietaris d’informació que no estan disposats a compartir-la. Enllaç permanent.
  • 53. GPS és l’acrònim del que s’anomena Global Positioning System, en català «Sistema de Posicionament Global». El GPS és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb precisió la situació geogràfica i l’hora de referència amb exactitud en gairebé qualsevol part de la Terra. Enllaç permanent.
  • 54. Foursquare, tal com veurem en el punt 1.1.2.9 del capítol 3, és una plataforma de serveis de xarxa social digital basada en la geolocalització. Tanmateix, una dada impactant a destacar-ne (i que referma l’auge de la geolocalització) és el seu nombre d’usuaris. L’any 2009 Foursquare tenia 200.000 usuaris registrats i, només un any després, al 2010, hi havia més de 5 milions d’usuaris registrats. Enllaç permanent.
  • 55. Starbucks, una cadena de cafeteries nord-americana en expansió internacional, va ser una de les pioneres en oferir descomptes o promocions relacionats amb els seus productes per a aquelles persones que a través de Foursquare es geolocalitzaven en llocs propers als seus establiments. Enllaç permanent i exemples.
  • 56. L’abril de 2012 Google feia públic el seu projecte de Google Glasses amb un vídeo que proposava fer servir el 3D i la realitat augmentada. Vegeu-lo per mitjà de la següent referència bibliogràfica: Google Inc., Project glass: one day [enregistrament de vídeo] [en línia]. Califòrnia: Google Inc., 2012. kcy.me/j8p7 [consulta: 21 d’abril de 2013]. L’abril de 2013 Google publicava especificacions tècniques d’aquestes ulleres i anunciava que aquest projecte seria realitat a final de 2013. Vegeu les especificacions i els detalls per mitjà de la següent referència bibliogràfica: Google Inc., Glass [en línia]. Califòrnia: Google Inc., 2013. kcy.me/j8pk [consulta: 21 d’abril de 2013]. Mira el vídeo i consulta la web!
  • 57. La notícia original es pot consultar per mitjà de la següent referència bibliogràfica: A. Efrati, «With semantic serch, Google eyes competitors». The Wall Street Journal [en línia] (15 de març de 2012). kcy.me/j8q1 [consulta: 21 d’abril de 2013]. Llegeix la notícia i mira el vídeo.
  • 58. F. Polo, J.L. Polo (2012), p. 79. Llegeix la cita.
  • 59. Per exemple, un dels diccionaris en llengua catalana especializat en l’àmbit de la comunicació com és el Diccionari de la comunicació empresarial, publicitat, relacions públiques i màrqueting, editat pel Termcat, no contempla cap definició sobre comunicació digital, comunicació on-line o comunicació 2.0. Enllaç permanent.
  • 60. Interactive Advertising Bureau Spain, Glosario de términos de publicidad y marketing digital [en línia]. Madrid: IABSpain, 2012. kcy.me/j8q6 [consulta: 10 de març de 2013]. Consulta’l!
  • 61. Termcat, Generalitat de Catalunya, Terminologia bàsica de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: Termcat, 2012. kcy.me/j8qd [consulta: 10 de març de 2013]. Consulta’l.
  • 62. Aquí una definició entenedora que el Cibernàrium —el programa de capacitació i divulgació tecnològica de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona) el qual ofereix formació per a professionals i empreses, així com activitats d’iniciació a Internet per a tota la ciutadania— ha fet per donar a conèixer fàcilment què és Internet: «Internet és un sistema de llenguatges i protocols que permet connectar xarxes d’ordinadors per tot el món, raó per la qual també es coneguda com “la xarxa de xarxes”. El paquet de protocols d’Internet TCP/IP permet que els ordinadors d’arreu del món comparteixin informació (arxius), recursos (CD ROM, impressores, etc.) i serveis (www, correu, xat, jocs, etc.). Abans que requeexistís el que avui coneixem com Internet ja hi havia ordinadors connectats per tal d’abastir xarxes  internes per a grans empreses i institucions d’educació de govern. Les principals eren les LAN (Local Area Network) i les WAN (Wide Area Network), les primeres s’usen encara per relacionar els ordinadors situats en un mateix edifici i les segones, per vertebrar les LAN dins d’un mateix país o un continent. Dissenyar una sola xarxa es va fer necessari perquè les LAN, WAN i moltes d’altres que existien al voltant del món eren incompatibles, sobretot per les seves diferències de voltatge, i no permetien una bona comunicació». Referència bibliogràfica: Cibernàrium, Internet i la navegació web [en línia]. Barcelona: Barcelona Activa – Cibernàrium, 2011. kcy.me/j8qk [consulta: 21 d’abril de 2013]. Enllaç permanent.
  • 63. Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. kcy.me/j8qr [consulta: 21 d’abril de 2013]. Llegeix la definició de digital.
  • 64. Aquesta no és una definició rigorosa i fonamentada del terme «comunicació 2.0». L’objectiu d’aquest llibre, més enllà de definir el terme, és comprendre el seu significat àmpliament. Per tant, no prengeu aquesta afirmació com a tal, sinó com una definició per iniciar el camí i aclarir conceptes que ens acompanyaran al llarg de la lectura. Enllaç permanent.
  • 65. Juan Freire és doctor en Biologia i professor titular de la Universitat de A Coruña on va ser degà de la Facultat de Ciències. Enllaç permanent i foto.
  • 66. J. Freire, «Redes sociales: ¿modelos organizativos o servicios digitales?». El profesional de la información, vol. 17 (2008), núm. 6, p. 585-588. Llegeix la cita.
  • 67. Segons Fèlix Requena, «el uso metafórico simplemente incita a ver determinada estructura como un sistema interrelacionado, e interconectado, lo que ya va implícito dentro del concepto de estructura. Por tanto, el simple uso metafórico de la voz “red” resulta bastante pobre o de muy poca utilidad desde el punto de vista del análisis social». L’article complet es pot llegir per mitjà de la següent referència bibliogràfica: F. Requena, «El concepto de red social». Revista Española de Investigaciones Sociológicas (1989), núm. 48, p. 137-152. Enllaç permanent.
  • 68. La teoria de grafos estudia les propietats de les gràfiques. Aplicada a l’estudi de les xarxes socials se substitueixen els nodes pels actors socials i es verifiquen la posició, la centralitat i la importància de cada actor dins la xarxa. Això va permetre quantificar i abstraure relacions complexes per tal de representar l’estructura social de forma gràfica. També es pot anomenar teoria de les gràfiques. Enllaç permanent.
  • 69. A.L. Rivoir, «Redes sociales: ¿instrumento metodológico o categoría sociológica?». Revista de Ciencias Sociales (1999), núm. 15. Llegeix la cita.
  • 70. Chaines és una paraula anglesa que significa «cadenes». Aquest relat és citat per Rosaura Alastruey en el seu llibre El networking, però també per la majoria d’autors de la bibliografia d’aquest llibre que han parlat sobre l’evolució del concepte de xarxa social. Enllaç permanent.
  • 71. Desenvolupada pel psicòleg Stanly Milgram l’any 1967 i que s’exposa més endavant en aquest mateix punt. Enllaç permaent.
  • 72. Segons l’Enciclopèdia Catalana, la sociometria és el «mètode encaminat a establir la mesura en sociologia gràcies a l’estadística de les apreciacions obtingudes per mitjà de tests sociomètrics, el conjunt dels quals permet d’establir un sociograma». Referència bibliogràfica: Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. kcy.me/jb4w [consulta: 22 d’abril de 2013]. Enllaç permanent.
  • 73. J. Barnes, «Class and committes in norwegian island parish». Human Relations, vol. 7 (1954), núm. 1, p. 39-58. Consulta la cita i l’article.
  • 74. F. Requena (1989). Llegeix la cita.
  • 75. R. Florida, Las ciudades creativas. Por qué dónde vives puede ser la decisión más importante de tu vida. Barcelona: Paidós, 2009, p. 85. Llegeix la cita i consulta el llibre amb Google Books.
  • 76. R. Florida (2009), p. 85-86. Llegeix la cita i consulta el llibre a Google Books.
  • 77. R. Alastruey, El networking. Barcelona: UOC, 2011. Consulta la fòrmula i coneix el llibre.
  • 78. Terme encunyat per Duncan J. Watts i Steve Stragotz en un article publicat el 4 de juny de 1998 a la revista Nature, i que en català traduiríem com a «Xarxes Petit-Món». Enllaç permanent.
  • 79. J. Ozón, «Grado seis de separación». Buran (2000), núm. 16, p. 43-45. Amplia la referècia.
  • 80. J. Ozón (2000), p. 43-45. Consulta la cita sobre l’estudi de Milgram.
  • 81. Una associació d’investigadors interessats en l’anàlisi de xarxes fundada per Barry Wellman, que avui dia encara es manté activa i que també disposa del seu espai a Internet sota el domini www.insna.org. Enllaç permanent.
  • 82. Aquesta revista avui dia encara es manté activa. Consulta la revista Connections.
  • 83. Revista trimestral en format paper que publica treballs teòrics, metodològics i de profunditat en l’àmbit de l’anàlisi de xarxes socials. Consulta la revista Social Networks.
  • 84. R. Alastruey (2011), p. 39. Consulta la cita i el llibre.
  • 85. Mark Granovetter en una conferència de l’any 2006, citat per Rosaura Alastruey a: R. Alastruey (2011). Llegeix la cita.
  • 86. «Paquets d’informació» és el nom del format en què qualsevol informació —sigui del tipus que sigui— es transporta a través d’Internet. Enllaç permanent.
  • 87. J. Freire (2008). Llegeix la cita.
  • 88. El primer article que es va vendre a Ebay va ser un punter làser invisible per un preu de 13,83 dòlars. En aquell moment, el fundador, sorprès de la venda, va contactar amb el comprador per preguntar-li si entenia què era allò que havia comprat. La resposta encara va ser més sorprenent: «M’agrada col·leccionar punters laser invisibles». Un any després de la seva fundació, Ebay ja comptava amb una comunitat de més de 40.000 usuaris i un munt de seccions dedicades al col·leccionisme, com per exemple: filatèlia, numismàtica, informàtica, electrònica, etc. L’any 1998 Meg Withman s’incorporava com a presidenta d’Ebay i un any després, el 1999, Ebay entrava a borsa. El 2002 va adquirir PayPal i el 2005 Skype. Enllaç permanent.
  • 89. Aquesta web encara és activa i es pot consultar sota el següent domini: www.oracleofbacon.org. Entra i consulta un exemple.
  • 90. R. Alastruey (2011), p. 36. Llegeix la cita.
  • 91. Alastruey (2011), p. 37. Llegeix la cita.
  • 92.  P. S. Doods, R. Muhamad, D.J. Watts, «An experimental study of search in global social networks». Science, vol. 301 (2008), p. 827-829. Consulta l’article!
  • 93. L. Bakstrom, «Anatomy of Facebook». Facebook Data [en línia]. Edició: 22 de novembre de 2011. Facebook, 2011. kcy.me/jb5x [consulta: 22 d’abril de 2013]. Consulta la nota que es va publicar a Facebook!
  • 94. Citada per Rosaura Alastruey a El networking, la definició orginal de networking va ser «the exchange of information or services among individuals, groups, or institutions, specifically: the cultivation of productive relationships for employment or business». Però també es pot consultar en la versió en línia per mitjà de la següent referència bibliogràfica: Merriam-Webster, Merriam-Webster Dictionary [en línia]. Estats Units: Merriam-Webster. kcy.me/jqab [consulta: 29 d’abril de 2013]. Enllaç permanent. 
  • 95. Rosaura Alastruey defineix el «networking professional» com a «el arte de construir y mantener relaciones personales a largo plazo que impliquen siempre un beneficio conjunto para ambas partes». La referència bibliogràfica és la següent: R. Alastruey (2011), p. 13. Enllaç permanent.
  • 96. R. Levine et al., El manifiesto Cluetrain. El ocaso de la empresa convencional. Barcelona: Deusto, 2008. Consulta’l a Google Books!
  • 97. J. Freire (2008). Llegeix la cita.
  • 98. Poden consultar la la web de REDES per mitjà delsegüent enllaç: www.redes-sociales.es
  • 99. J. Freire (2008). Llegeix la cita.
  • 100. J. Freire (2008). Llegeix la cita.
  • 101. Aprofundirem en aquest perfil professional en capítol 6.
  • 102. Ó. Rodríguez (2012). Llegeix la cita.
  • 103. Instituto Nacional de Estadística, Encuesta sobre equipamiento y uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en hogares. Año 2011 [en línia] (5 de octubre de 2011). Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2011. kcy.me/jqbk [consulta: 29 de abril de 2013]. Consulta els detalls i les dades.
  • 104. Instituto Nacional de Estadística, Encuesta sobre equipamiento y uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en hogares. Año 2012 [en línia] (3 de octubre de 2012). Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2012. kcy.me/jqc5 [consulta: 6 de març de 2013]. Consulta les dades.
  • 105. Aced, C. [et al.]. Visibilidad: cómo gestionar la reputación en Internet. Barcelona: Gestión 2000, 2009. p.71 Llegeix la cita.
  • 106. Ó. Rodríguez (2012), p. 21. Llegeix la cita.
  • 107. J. Freire (2008). Llegeix la cita.
  • 108. C. Aced et al. (2009), p. 65-66. Llegeix la cita.
  • 109. M. Ninova, «Comunidades, software social e individualismo conectado». Athenea Digital, vol. 13 (2008), p. 299-305. També disponible en línia a: kcy.me/jqdj [consulta: 29 d’abril de 2013]. Llegeix la definició de software social.
  • 110.  En l’àmbit professional de la comunicació 2.0 és molt coneguda una infografia que fa anualment una agència de comunicació digital de Massachusetts anomenada Overdrive Interactive. Aquesta infografia es tradueix en un mapa conceptual sobre plataformes de serveis de xarxes socials digitals i eines de software social que han esdevingut referents. De forma complementària al que s’exposarà al llarg d’aquest capítol, el Social Media Map d’Overdrive Interactive el poden descarregar en la següent referència bibliogràfica: Overdrive Interactive, Social Media Map for Social Media Marketing [en línia]. Massachusetts: Overdrive Interactive, 2013. kcy.me/jg08 [consulta: 24 d’abril de 2012]. Consulta el mapa.