De calçotada a l’Escala

15 de gener de 2016

14h, El molí de l’EscalaCamí de les Corts s/n, L’Escala (Girona).

És un divendres laborable, però després de passar pel gimnàs, fer una reunió i contestar alguns e-mails agafo el cotxe en sentit a L’Escala. Música, ulleres de sol i AP-7 amunt, que a El Molí de L’Escala m’hi esperen per fer la primera calçotada de l’any. Girona m’enamora i l’Empordà també! M’enamora el seu parlar, el seu tarannà i la seva gastronomia. Quan hi vaig mai em deixa indiferent. Però si a més la trobada gironina és a casa del xef Jordi Jacas acompanyada d’una bona colla d’amants de la gastronomia, el pla de divendres és immillorable.

Entrant a L’Escala: rotonda a la dreta i de cap al pàrquing de El Molí de L’Escala. Arribo just a temps i m’hi acullen amb una Estrella Damm. Comença la diversió!

El Molí de l'Escala

En Jordi és a la brasa i, malgrat que tots som molt tastaolletes, ha de lluitar una mica per aconseguir que seguem a taula. Som bastants, feia temps que no ens veiem i tenim mil temes pendents per comentar. Però en Jordi ho aconsegueix i donem peu a l’inici de la primera calçotada de l’any amb un aperitu ben complet:

  • Anxoves de L’Escala (seria pecat anar-hi i no tastar-les),
  • Formatge Taüll del Llac de Sant Maurici (llet crua de cabra amb tall animal),
  • Embotits de Can Roca de Ventalló,
  • i pa amb tomàquet.

FullSizeRender-13FullSizeRender-12FullSizeRender-14

Entre fotos (alguns no ho podem evitar) i converses passa el temps volant. De sobte veig que els cambrers entren amb unes caixes que criden molt l’atenció. Són els calçots! Els amaga embolcallats en paper de diari i també hi trobem dues salses (romesco i romesco amb anxoves), un pitet i una tovalloleta humida. Comença l’espectacle i els que no tenim gaire traça no ens en podem amagar. Les fotos que ho mostren les deixem per l’arxiu històric 😉

calçots_moliescala

FullSizeRender-11

Després del verd toca el vermell. Vermell de foc o de sang, va a gust del consumidor. La qüestió és que arriba el moment del txuletón de vaca vella produïda per l’Imanol Jaca de Txogitxu. Feta per fora i crueta per dins… si sou carnívors, m’entendreu. Tot plegat acompanyat de patata al caliu amb salsa tàrtara, pebrots del padró i pebrots del piquillo a la brasa. Com veieu, un senyor festival gastronòmic que, en el meu cas, vaig acompanyar d’un vi blanc molt curiós i amb una història peculiar: L’Abrunet del Celler Frisach.

Abrumet

I tot bon àpat no pot acabar sense unes bones postres: una “euskal” crema que feia molt bona pinta i tenia millor gust. Portava tres capes: pa de pessic, crema i nata amb un toc de canyella i nou moscada. Oh, quin plaer! Una proposta que segueix la versió basco-catalana de la calçotada.

euskalcrema_molidelescala

Vosaltres coneixeu El Molí de L’Escala? I ja heu fet la primera calçotada?