“Blanquerna és per mi…”

8 d’octubre de 2015.

19:30h. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Barcelona.

Les portes de la Facultat de Comunicació Blanquerna, ara Facultat de Counicació i Relacions Internacionals Blanquerna, em torna a obrir les portes. Fa uns anys hi vaig estudiar i puntualment hi he impartit classe, la qüestió és que sempre és un plaer tornar-hi. És com tornar a casa.

Ara, la que molts estudiants l’han considerat com una segona casa, està d’aniversari: fa 20 anys. Hi ha una festa. Ens hi esperen molts professors, l’equip de “La Segona Hora de Rac1“, música i el retrobament amb professors, companys i vells amics. Quines ganes de tornar-hi!

Els 20 anys de Blanquerna no els he viscut tots, però si uns quants. D’ells en guardo molts records, perquè Blanquerna, més enllà de ser una facultat de comunicació, és molt humana i et fa aprendre i comprendre més enllà de la comunicació.

Blanquerna m’ha donat amor i desamor, alegría i tristesa, moments durs i moments de felicitat, festes i tensió, amistats, companys i fantàstics moments. Forma part del meu viatge per la vida i, encara que no els puc escriure tots, aquest és un breu apunt que respona “Blanquerna és per mi…

  • … la importància de ser perseverant de la mà del professor Lluís Font.
  • … el saber veure-hi més enllà de la mà de la professora Sílvia Morón.
  • … el valor de fer les coses per un mateix de la mà del professor Carles Ruíz.
  • … la capacitat d’afrontar els fets de la mà de la professora Pilar Medina.
  • … el plaer de raonar de la mà de Ferran Sàez.
  • … la capacitat de valorar el que hem aconseguit de la mà del professor Toni Aira.
  • … la importància de la comprensió de la mà del professor Josep Rom.
  • … el respecte, malgrat les diferències, de la mà del professor Albert Sàez.
  • … el saber què és fer equip de Francesc Canosa.
  • … el fet d’estendré la mà a l’altre amb Richard Wakefield.
  • … l’amor a la cultura de de Josep Maria Fulquet.
  • … la valentia que transmet d’Eva Santana.
  • … la necessitat de reflexió de Francesc Torralba.
  • … la lluita d’en Marcial Clotet.
  • … el somriure i l’alegria de la Tere de cafeteria.

Això i molt més. Infinitat de persones (impossibles de citar totes i prego que em disculpeu) que el primer dia que crues la porta no pots arribar a imaginar. I és que aquell mateix dia, i sóc conscient que no sóc l’única persona a la que li ha passat, coneixes a persones que igual que tu van perdudes amb la casualitat que una d’aquestes persones t’acabarà acompanyant més enllà dels quatre anys de carrera. El dia que comença una amistat difícil de trencar malgrat el temps, la distància i qualsevol interposició.

Blanquerna és comunicació i t’ensenya la professió, no hi ha dubte. Però com veieu, en aquestes respostes a què és per mi Blanquerna, de comunicació professional en parlo ben poc. Blanquerna t’ensenya a ser més humà, entendre la complexitat i ser més comprensiu.

M’enduc, i espero seguir-ho fent, un trocet de cadascuna de les persones que formen la família Blanquerna. Aquella família o sentiment de saber que vagis on vagis pots topar amb un Blanquerna amb qui d’una manera o altre hi tens un vincle. Un vincle que és difícil d’explicar, però hi és i uneix.