Aventures i desventures d’un emprenedor

Sovint penso a obrir una categoria o un espai al web anomenat “aventures i desventures d’un emprenedor“. Aquest seria, més o menys, un nom bonic. Però on dic emprenedor també podria dir algú que decideix posar un projecte en marxa, un autònom, un freelance, un executor o, senzillament, d’algú que vol fer realitat el que inicialment només era una idea.

El terme emprenedor ha esdevingut un terme pervertit. El seu significat original ha vist créixer al seu voltant una plaga de connotacions on sembla que l’emprenedoria ha de ser la salvació dels problemes laborals de tothom o, simplement la professió més cool del segle XXI. I, siusplau, deixeu-me dubtar-ho perquè com tot té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Emprendre, sí. Però en algun àmbit concret que ens agradi i ens apassioni. Si emprenem pel simple fet d’emprendre i descuidem la PASSIÓ, al meu entendre, hi ha un elevat percentatge de possibilitats de caure en el fracàs. I en aquesta batalla estem, en una lluita que sense passió fa temps que hauríem abandonat.

Emprenedora no és la paraula amb què m’agrada definir-me. Directament sóc comunicadora, al mateix temps autònoma que intenta tirar un projecte endavant (o, segons com es miri, més d’un). I és en aquest punt on esdevé l’equilibrisme entre haver de treballar les despeses que ens han de permetre viure (guanyar-se un sou) i el fet de tenir temps per tirar endavant un projecte que no dóna beneficis (i genera despeses) i que en un futur t’agradaria que com a mínim tingués un resultat zero en el seu balanç econòmic. Si aquest pogués ser positiu, seria motiu de celebració.

Eus ací un dels grans maldecaps dels mal anomenats emprenedors. Allò que no és gaire atractiu d’explicar o d’incloure en un storytelling que atrapi al públic, però una gran realitat amb què segurament topem, han topat i toparan infinitat de persones. I bé, aquesta només és una part, n’hi ha d’altre com el món de la facturació, els impostos, el fet de perseguir als clients perquè et paguin, entre d’altre en les que avui no em detindré.

Intento fer-ho el millor possible i no tinc consells de com fer-ho millor o pitjor. Trobo que és una assignatura pendent, al mateix temps que admiro plenament en aquells que un dia s’hi van posar i han aconseguit els seus objectius o, fins i tot, superar-los. Simplement he cregut interessant compartir aquesta inquietud amb aquells que seguiu la part més personal del blog.

Que la passió no ens abandoni!