Amics

El teu món deixa de girar. Vols creure que algú et rescatarà al vol. T’engoleix un forat fosc. Et costa Déu i ajuda deixar-te ajudar.

Petits estels espurnegen en la foscor. S’aproximen esforçant-se a trobar la distància i les paraules justes. Dia rere dia, gradualment, s’obren escletxes de llum.

T’omples de desconcert. Ingènua de tu, que no els podies comptar amb una sola mà, t’adones que no n’hi ha prou amb dues.

La llum s’escola per racons impensables. Prové de llocs remots. D’aquí i d’allà. D’abans, d’ara, durant i després. I sense voler veus que t’envolta una constel·lació.

No hi ha un estel igual a un altre. Són molt diferents entre si. Però si sols il·luminen, junts brillen com mai. El món torna a girar. Tu ho fas possible.