* 2016 * Us desitjo…

És moment de deixar enrrere el 2015. El descriuria com un tornado, un tornado que ha portat moltes coses, algunes de bones i d’altres que no ho són tant. El que us puc assegurar és que no m’ha deixat indiferent. M’ha deixat empremta i m’ha fet créixer. Serà difícil d’oblidar. I d’entre algunes d’aquells coses positves a mencionar i recordar, hi ha el següent:

  • La publicació del meu tercer llibre: “Comunicación de Instituciones Públicas”.
  • La continuïtat de Els Spin Doctors a Catalunya Ràdio amb una nova temporada.
  • La posada en marxa de nous projectes professionals que aviat veuran la llum.
  • Infinites experiències gastrònomiques.
  • Conéixer la família de Vino Afortunado i el que ha significat.
  • I una de les coses que em fa més feliç, l’haver conegut un munt de persones amb les que en algun moment hem creuat camins i que d’alguna manera saps que han vingut per quedar-se.

També estic molt feliç de donar continuïtat al meu projecte web amb tots vosaltres. A alguns us conec més que a d’altres. A alguns us he pogut desvirtualitzar i amb d’altres encara ho tenim pendent. Però amb tots i cadascú de vosaltres, de cara a aquest 2016, m’agradaria compartir unes paraules de Víctor Hugo que vaig descobrir gràcies a en Josep Ciprés.

Aquest són els meus desitjos per a tots vosaltres per aquest proper 2016:

“Et desitjo primer que estimis, i que estimant t’estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d’oblidar, no guardis rancúnia.

Et desitjo també que tinguis amics i, encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n’hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.

Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.

Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb els que s’equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s’equivoquen molt i de manera irremeiable, i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d’exemple a altres.

Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis a rejovenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluir entre nosaltres.

Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En el que és bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en el que és dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. I perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se’ns escapen de les mans. Per sort.

Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l’any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà.

També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa i que t’ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d’hora sempre acaben passant, sàpigues adonar-te de què tot es pot superar i que encara que poc, ets una mica millor que abans. I aleshores puguis ser generós amb els altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats.

Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l’albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l’acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l’any en posis una part davant teu i diguis: “Això és meu”, només perquè quedi clar qui és l’amo de qui.

Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.

Si totes aquestes coses t’arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te.”

 

“Et desitjo” de Víctor Hugo

FELIÇ 2016!

______

Foto: sí, és una foto atípica per aquestes dates. Per mi simbolitza canvi i l’inici de nous camins; per aquest motiu vull que sigui la imatge d’aquest moment que he volgut compartir amb vosaltres.