Ensenya’m la diferència

Els agrada lluir cuixa, ensenyar carn, no es posen vermells i són impuntuals per naturalesa. Podria estar parlant d’un grup de persones, decideixin vostès mateixos de quin, però vagin amb compte amb els estereotips, els poden jugar-nos una mala passada.

La veritat és que no els parlo de cap grup de persones, els parlo de préssecs. Però, ¿tots els préssecs encaixen en aquestes característiques? Facin les seves apostes mentals, tot i que és difícil que totes elles serveixin per tots els préssecs.

Si volem destacar, ja siguin productes, marques, empreses o persones, a l’hora de fer-ho hem de treure a la llum el que ens diferencia i intentar ser rellevants. I això és el que han fet els Préssecs de Calanda, no tots els préssecs. No els importa quedar-se a el nu, per ells el seu lema, el que en publicitat anomenem eslògan de campanya, és  “Así, sin tapujos” (“Així, sense embuts”).

     

Mentrestant ens mostren les seves qualitats en unes sensuals i suculentes fotografies, alhora que les verbalitzen a veus en els titulars, quan ens acostem a ells són capaços de donar-nos arguments i explicacions sobre els mateixos. La seva reivindicació no és banal, està carregada de motius. Per exemple, diuen no posar-se vermells i l’exposen apel·lant al fet que en la seva varietat el vermell mai regenta la seva pell, sempre es mantenen en una tonalitat groga. I això, com diem en publicitat, ho fan en el body copy (cos de text).

Després d’autoconèixer i detectar que les seves diferències els fan especials, els Préssecs de Calanda van decidir unir-se i crear un segell gràfic per poder identificar-se. Vagin on vagin sempre el porten posat i és el que en publicitat anomenem logotip. Però més enllà de conèixer els seus aspectes, també van detectar que tenien una lluita comuna i van decidir unir esforços creant el que en publicitat anomenem campanya publicitària. Així, dotant de coherència verbal, tipogràfica i visual els elements van crear una campanya publicitària formada per diferents gràfiques publicitàries amb l’objectiu de defensar així la seva causa davant la quantitat de préssecs que hi havia al mercat. Però, a més, també van aconseguir diferents suports institucionals amb els que ens diuen que no estan sols en la seva lluita i que llueixen orgullosament al peu de la seva cartelleria. I per allò de no deixar ningú amb dubtes, també van decidir incloure la seva pàgina web on ampliar els motius de la seva causa, el que en publicitat anomenem call to action (crida a l’acció).

     

Així, arribats a aquest punt, més que parlar del Préssec de Calanda, tenint en compte un producte, un logotip, un titular, un body copy, un eslògan i un call to action, a més de suports institucionals, hem fet un repàs dels elements bàsics d’una gràfica publicitària. On no cal descuidar una bona feina gràfica i redaccional i el condiment que aporta una investigació de producte i de mercat.

Sense tots aquests ingredients, en l’àmbit publicitari, ens podem trobar davant un dir per dir, un dir sense aportar res, quan realment el que s’ha de donar a conèixer és allò que et fa especial. Si m’ho mostres tot podem arribar a la saturació acabant per desviar-nos de l’objectiu. Necessito saber perquè et he de triar, què et fa diferent. Si em vols seduir, ensenya’m la diferència.

Post publicat originalment al blog del Grau en Publicitat, Relaciones Públiques i Màrqueting de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna