2019 🌟 PRIOIRITZA’T

Res que no hàgiu viscut aquells que llegiu això, una volta al sol acaba i el primer dia d’un any que comença. Un punt i a part o un punt i seguit. Propòsits? Només un concepte, només una paraula acompanyada d’un pronom feble: PRIORITZA’T.

Només un concepte a tenir en compte al llarg d’una nova volta al sol, tot i cap, només cal anar fent. Un concepte ben ampli sense possibilitat de caure en les petiteses que en cas de fer balanç puguin generar frustració. Aquestes, inevitablement, les vestim, cadascú de nosaltres, de forma inherent.

Enrere queda el concepte de canvi. M’agrada donar un concepte a l’any que comença però, després d’haver dut l’estrella de canvi gravada a puny i lletra, el cert és que poques hores de culminar el 2018 encara no sabia com sintetitzar en una sola idea el meu nou concepte. La idea arribava al tancament d’una felicitació digital que m’enviava una persona que m’acompanya i m’inspira. Una d’aquelles persones del nostre cercle que sense haver-s’ho plantejat aboca en tu dosis de creixement i aprenentatge. Hi deia: ‘Prioritza’t’.

Aquell #prioritzat em va deixar petja i no ha deixat de rondar dins meu. Tant és així que, avui, un d’aquells pocs dies que no porto paper i boli al damunt, m’he trobat davant L’Olivera de la Pau, a Vic, amb un llapis d’ulls negre, el més semblant que tenia a un boli, m’he aturat a escriure’l.

CANVI no ha estat un concepte fàcil de gestionar. Es pot llegir com una evolució en positiu, però a cap lloc he trobat escrit que canvi no impliqui:

👉🏻 Fer-se preguntes incòmodes,

👉🏻 Obrir un món de dubtes,

👉🏻 Prendre decisions arriscades o, fins i tot, doloroses,

👉🏻 Atrevir-se, Sentir l’abisme,

👉🏻 i, ara sí, recompondre el trencaclosques amb les peces mantingudes i les noves incorporacions.

Canvi subtil, d’aquells que no es manifesten eufòrics. Un sí, però no. Un no, però potser sí. Un sí, però… què és el que ha canviat? Doncs, tot i res perquè el canvi ha estat subtil i permanent. Tu ets tu, però atomitzat de petites (o menys petites) modificacions. I sense saber-ho, sense pretensió amb aquell concepte que no sabies definir, sorgeix el ‘prioritza’t’.

Prioritza’t en el sentit menys egocèntric del terme. Posant per davant el que sents i vols, sense necessitat de trepitjar a ningú ni no poder-hi veure més enllà d’un mateix. Prioritza’t sentint-te i escoltant-te a tu mateix per no deixar-te en dur pel corrent. Per bé o per malament, segons ho miri cadascú, això no és #Bandersnacth i les decisions preses, preses queden.

És en aquest punt on ressorgeix una cita que m’acompanya des del moment que la vaig llegir per primer cop. És de Kierkegaard, l’he recuperat diversos cops, i diu: ‘La vida no es pot entendre sense mirar enrere, però només es pot viure mirant cap endavant’. Però si algun aprenentatge no vull treure de la maleta, és l’entendre que cada persona té i viu els seus propis ritmes. Ritmes que potser no cal entendre, però sí que és necessari respectar.

Desitjo que tingueu un any farcit d’aquells petits moments que us fan feliços i, sobretot, sense perdre de vista l’empatia, pugueu incorporar el ‘prioritza’t’.

ENDAVANT 2019! ✨