No apartin les criatures!

Cau del Vinyet, El Mascarón, Esmarris, Iris Gallery, Komokieras, La Incidència del Factor Vi, La Masia, La Nansa, La Pèrgola, Los Vikingos, Mare Nostrum, PicNic, Pizzeria Cap de la Vila i Saffron Mediterranean Bistrot. Catorze restaurants sitgetans que el passat mes d’octubre van oferir un tast d’un plat fet a mida per l’ocasió amb una copa de vi o cava dels cellers Jean León, Torres i Segura Viudas. Una oportunitat d’apropar-se a la gastronomia sense necessitat d’entaular-se, accessible i podent descobrir restaurants als que encara no hi havíem anat.

La gastronomia és un símbol més de la identitat d’un territori i sortosament el seu valor va l’alça. Catalunya, aquest 2016, és Regió Europea de la Gastronomia; ni abans ni després, ara. Un moment especial per seguir traslladant qui som al món i gaudir-ne. I sí, sobretot – i també el més important és- gaudir-ne amb els 5 sentits perquè la gastronomia s’assaboreix, s’olora, es veu, s’escolta i es toca. Una font de coneixement per explicar qui som i per tenir un millor autoconeixement de nosaltres mateixos. Un tret distintiu que cal seguir potenciant. El Tasta Sitges i, aviat, el Tapa Tapa són dues de les tipologies d’accions gastronòmiques que la societat ha aprés a valorar. Ens permeten aquest doble joc de coneixement, interior i exterior. I s’ha de seguir potenciant, no només entre els adults, també entre les generacions futures.

Havent pogut tastar i fer i desfer a la cuina de casa tant com vam voler, quan ens deixaven escollir no demanàvem pas uns macarrons o unes patates fregides. Si podia ser rap Orly, millor que llenguado. I si de picar podien ser unes cloïsses al Xerès, millor que unes olives o unes patates de bossa. També recordo quan el meu padrí, el Titono, em portava a sopar fora. Res de menú infantil. Per exemple, a La Nansa i al PicNic, salmó marinat i gambes vermelles a la planxa, respectivament. Més d’un cambrer m’havia mirat estrany, i no saben quines empipades agafava quan demanava i seguidament la mirada del cambrer es dirigia cap a una figura d’autoritat acompanyada d’un “segur?”. L’única condició era menjar cada plat com toca, és a dir, aprendre. No va suposar mai cap problema.

Evidentment que un bon plat de macarrons o de carn arrebossada amb patates fregides ens agradava i ens agrada, però això ho podíem menjar a casa. Explicant-los aquest record d’infantesa simplement els animo a no deixar les criatures fora de la gastronomia. És una manera més de créixer. I sí, els menús infantils i les taules d’infants salvaran encara moltes situacions, però per pròpia experiència no saben com agraeixo que en el meu cas moltes vegades no hagués estat així. I si la qüestió és econòmica, aprofitin moments com el Tasta Sitges o el Tapa Tapa per fer-ne una aproximació. Potser se sorprenen!

FB ECODESITGES

Artícle publicat a L’Eco de Sitges el 4 de Novembre de 2016