Coneguts desconeguts de Festa Major

Sense poder precisar des de quan en sóc conscient, hi ha algunes vegades que el meu camí es creua amb el de persones desconegudes deixant empremta en la meva memòria. Són persones que malgrat que no conec de res provoquen alguna sensació en mi. Perquè puguin entendre aquesta sensació els posaré un exemple. Van sovint en transport públic? Si hi van i ho solen fer sempre a la mateixa hora segur que són capaços d’identificar quines són les persones presumptament desconegudes que cada dia fan el mateix trajecte que vostès. És així? Es crea una sensació de grup de pertinença silenciós. Fins i tot, quan alguna d’aquestes persones no apareix per fer el trajecte habitual, és molt probable que la trobin a faltar i es preguntin què li haurà passat. Jo ho visc així i em consta que no sóc l’única. Però ho visc en el transport públic i en altres casos com és la Festa Major de Sitges.

S’acosta la Festa Major. Els sitgetans no ens ho aguantem a sobre. Fa dies que en parlem. I entre conversa i conversa van sortint noms, imatges, records i ens traslladem mentalment a les anteriors festes viscudes. I és així com tornen a reaparèixer els coneguts desconeguts de la Festa Major. Saben que els vull dir, oi? Un dels coneguts desconeguts que més em va marcar en els meus viatges en transport públic va ser “El senyor que cantava òpera al Metro de Passeig de Gràcia de Barcelona”, en Ramon. Ell ens va deixar i em va saber molt greu. Però quan s’acosten aquestes dates també em venen al cap totes aquelles persones que tenen un paper, encara que sigui d’acompanyament, en la meva particular Festa Major.

És habitual que durant les hores de Festa Major fem i desfem amb diferents amics. Amb uns tenim unes tradicions intocables i amb uns altres unes altres, tenim temps de fer-les totes. Però a mesura que passen els gegants, el foc i els balls, també anem prenent posicions i no tots els amics tenim el mateix punt de vista en tot moment. Passen els gegants i, si no tenim massa por al foc, prenem una posició. Però si li tenim cert respecte, agafem una posició estratègica que en un moment donat, segurament quan venen els capgrossos, ens permetrà córrer enrere per després tornar i poder veure tranquil·lament els balls. Alguns llocs d’aquests són la Rectoria, la pastisseria Sabaté, la cantonada de Can Gassó, la cantonada d’El Cable i molts altres llocs que coneixeran bé. Vostès i els seus coneguts desconeguts.

I és en aquests moments quan els coneguts desconeguts prenen la seva rellevància. Compartim amb ells moments d’il·lusió, nervis, por, emoció, una barreja ben estranya que ens uneix. Allò que ens fa sentir del mateix grup de pertinença. Fins i tot, malgrat que només els veiem un cop l’any, ens atrevim a trencar el silenci i intercanviar algunes paraules. Tots i cadascun d’ells, han tingut un paper important en la meva particular Festa Major, han estat allà en moments crítics, compartint aquella sensació en què gaudim del foc i a la vegada estem pendents que no vingui cap espurna cap a nosaltres. Aquest és el meu petit reconeixement cap a ells.

I a tots, bona Festa Major!

Article publicat a L’Eco de Sitges, l’agost de 2015.