Reina del Carnaval, Glocal?

Sitges vol una Reina del Carnaval local? Una Reina del Carnaval Global? O una Reina del Carnaval Glocal? Intentaré explicar-me. Algun cop els he parlat de la importància del terme Glocal, la unió de global i local. I és que amb l’evolució d’internet és difícil pensar que res pugui quedar en local i no traspassar fronteres. Internet ens les dilueix més que mai.

A Maricel TV iniciaven la retransimisó de la Rua de la Disbauxa explicant que el Carnaval de Sitges era reconegut internacionalment. Una festa local que ja era global sense necessitat de tenir Internet. I en acabar la Rua de l’Extermini, també a Maricel TV, l’alcalde Miquel Forns i la presentadora Carola Fernández feien una primera valoració: “Segurament cal millorar coses, però Sitges sap fer bons carnavals“. No ho dubto i si volem seguir apostant per un bon posicionament de la vila, aquest és un camí a seguir treballant. Sitges aposta per millorar la marca Sitges, s’hi està treballant. I en aquest camí m’agradaria compartir una proposta.

D’uns anys ençà que la reina del Carnaval va a càrrec d’una colla, aquest any ha estat El Carrussel del Prado. Però, recorden com s’escollia la Reina del Carnaval fa uns anys? Em trasllado a la meva infantesa i puc recordar com era d’important l’elecció de la Reina. A casa, al Texas, sovint rebien l’encàrrec de preparar xatonades pels dies de Carnaval, entre ells els de l’elecció de la Reina. No era la setmana de Carnaval, eren unes quantes abans. Setmanes de preparatius que removien l’ambient i les ganes de viure una festa que durava més d’una setmana, igual com passa amb les colles que preparen durant mesos les seves disfresses. Però en el cas de l’elecció de la Reina, aquest ambient s’escolava a les converses de tots els sitgetans.

Els parlo quan l’elecció de la Reina era un concurs. Una sèrie de noies es presentaven com a candidates, semblant a com fan a Tenerife, i en funció de les seves diferents habilitats en sortia una guanyadora. Les que no guanyaven eren les dames d’honor. Passava amb la Reina del Carnaval i amb la Reina del Carnaval infantil. Però això va deixar de passar i ara tenim una reina escollida per la pròpia colla organizadora, de fet aquest any n’hem tingut dues.

No els parlo de tornar al passat. Però potser podem pensar de trobar un punt intermig perquè totes dues opcions tenen coses bones. El concurs deixava sense gaire comitiva la carrossa que tanca el carnaval, cosa que no passa quan qui s’encarrega de la reina és una colla que té els seus membres a totes. Però que el muntatge vagi íntegrament a càrrec d’una colla deixa fora la possibilitat de crear un ambient previ com el que es creava setmanes abans de l’esperada setmana de carnaval. A més, així, a les candidates de reina no els són necessàries una sèrie de qualitats que tradicionalment s’atribueixen al personatge i que poden estar directament relacionades amb la projecció del nostre missatge.

Però com fer d’aquestes dues opcions una Reina del Carnaval Glocal? Si sabem fer carnaval i volem que la nostra Reina tingui visibilitat més enllà de Sitges i comarques, hem de pensar que aquesta també forma part d’un posicionament de marca a escala global. Fer un concurs ben fet ens pot portar a què se’n parli prèviament, que les imatges de la Reina traspassin fronteres donant la imatge que realment volem donar del Carnaval, evitant certs localismes que poden semblar irrellevants però que a la vegada poden ser decisius per fer arribar més lluny el nostre missatge, el nostre posicionament, el de Sitges. La idea és una Reina del carnaval que pugui deixar petja en els nostres canals de comunicació i en els canals de comunicació d’arreu del món que durant una setmana cobreixen el que aquí es viu. Els localismes els podem deixar per altres aspectes menys transcendents del Carnaval.

Potser hi podem reflexionar pensant en el títol d’una obra publicada per Jason Jennings l’any 2005: “Think big, act small. Pensa en gran, fes en detall.

*Article publicat a la versió paper de L’Eco de Sitges el 27 de Febrer de 2015.