L’Eco de Sitges (9): Santa Tecla ens fa créixer

Havia passat les tardes de Setembre assajant. Era timbalera de la Colla de les Cases Noves. I és que quan era petita no n’hi havia cap altra que tingués timbals infantils. Els assajos no eren cap suplici, més aviat els esperava amb candeletes perquè allà hi tenia amics amb qui compartia passió per la festa. Però encara era més petita quan la meva mare m’acompanyava amb el capgròs. Recordo alguns moments de gran eufòria, malgrat que no els puc recordar tots. Però la cosa no acaba aquí, a l’escola bressol, sovint reproduíem la matinal infantil. Allò ho curava tot! Ho poden preguntar a la Senyu!

Quin moment tan esperat, la matinal infantil! Sentia que aquell era el nostre moment, “Sempre els grans, sempre els grans…. I per què nosaltres no Sortim més si Santa Tecla és el nostre moment?”, pensava sovint. I és que quan ets petit, Santa Tecla és una festa màgica, igual que quan encara ets una mica més petit i veus els gegants. S’ho poden imaginar, oi?

— Imatge: Vinyet Quesada —

Què bé!”, s’acabava el castell de foc i enfilàvem cap a casa. S’havia de descansar, l’endemà seria el gran moment. Nervis i emocions a flor de pell. Malauradament, alguns anys, com vostès ja deuen saber, la pluja impedia la sortida de la matinal infantil. Ho veies a venir i et resignaves. “Quatre gotes no ens arruïnaran el dia, oi?”. Així, vestits per l’ocasió i amb resignació, enfilàvem cap a l’Ajuntament. “S’anul·larà la sortida”, deia la mare, però era igual, no volies escoltar aquelles paraules. Si allò passava ho havies de veure personalment.

Però tornem al 2014. És Santa Tecla, els carrers són molls i segueix caient pluja fina. El dia abans també plovia, però no va impedir gaudir del castell de foc. Malauradament, els sitgetans més menuts no van poder gaudir la seva matinal. Es va anul·lar i els van emplaçar al següent diumenge. Me’n vaig assabentar al carrer, per Ràdio Maricel i seguint els comptes institucionals de Facebook i Twitter, els de la festa i els de l’Ajuntament. Tots ells complementaris a la festa quan aquesta evoluciona amb normalitat, però imprescindibles quan el clima ens fa patir.

Pensar en tots els nens que la nit abans de Santa Tecla van anar a dormir il·lusionats i l’endemà la pluja els va esgarrinxar el seu dia, certament sap molt greu. Amb els anys assumeixes que Santa Tecla i la pluja van de la mà. Però de petit sents ràbia i resignació. Diumenge sortiran, però aquell dia ja no és Santa Tecla, no és exactament el mateix malgrat poder gaudir al màxim.

— Imatge: Marta Sánchez —

Tot i creure en les xarxes, avui, si tornès a tenir 7 anys, segurament la mare m’hagués dit el mateix, o fins i tot m’hauria ensenyat els comunicats oficials que es van emetre a la xarxa. Però petita i il·lusionada pel gran dia, el més probable és que hagués volgut anar a l’Ajuntament a comprovar que la matinal infantil se suspenia. Santa Tecla ens agrada, ens il·lusiona, ens fa viure moments màgics, però quan som petits també ens fa créixer. Avui tot i tenir la ràdio, la xarxa i altres canals, enfront la il·lusió, aquests no haurien estat suficients. Ni la xarxa ni qualsevol altre via m’haurien permès creure que allò era veritat. “Si no ho veig, no m’ho crec”, aquesta era la meva postura davant el trencament de la meva il·lusió. Això també ens fa créixer.