FESTA MAJOR, ENTRE EL FUTUR I LA TRADICIÓ

Els sitgetans ho sabeu i els que m’acompanyeu habitualment en l’aventura blocaire segur que m’ho heu sentit dir alguna vegada: a Sitges vivim al màxim la Festa Major. A les vivències tradicionals, aquest any hi he de sumar dos moments que me l’han fet viure diferent: l’article a “El Fogall” de l’Agrupació de Balls Populars i l’article al programa oficial de Festa Major. La primera la coneixeu, la segona us l’explico aquí mateix.

La comissió de Festa Major i Santa Tecla d’aquest any ha volgut innovar i posar tocs de modernitat al que és tan tradicional a Sitges. Entre els diferents canvis i apostes una d’important ha estat la creació d’una app que a més celebro que sigui reutilitzable any rere any. I us explico això de la app perquè el fet de la seva existència també ha capgirat l’estructura del programa i els articles que aquest incorpora. Tot plegat podeu veure que els canvis estan vincilats a les TIC i és en aquesta via que em varen demanar de col·laborar amb un article. La il·lusió és màxima! L’Alba Gràcia va ser qui em va explicar aquests canvis i em va proposar de fer un article vinculant Festa Major i Viquipèdia. Un repte, però aquí sota us convido a veure el resultat:

FESTA MAJOR, ENTRE EL FUTUR I LA TRADICIÓ

A casa, al carrer, a escola… són llocs on els sitgetans hem après a viure i estimar la nostra Festa Major. La majoria de sitgetans, per no dir que tots, tenim un gran vincle amb ella. El dia que ens decidim a convidar algú a viure la nostra Festa Major ens sentim joiosos i plens. Ens sentim molt orgullosos. La sentim com ningú, però els nostres convidats són capaços de sentir-la igual com nosaltres la sentim? “Esteu educats per ser nacionalistes sitgenats” m’han dit més d’un cop. O una altra expressió recurrent és “però si us passeu dos dies veient exactament el mateix des de diferents llocs…”. No acabo de confiar en aquesta suposada educació per aconseguir això malgrat que molts a l’escola hem pogut gaudir de l’anomenada “Assignatura Sitges”. Però el cert és que tenim un model de tradició festiva que ens uneix i ens lliga molt amb la nostra cultura popular. Un model que funciona i que hem de preservar. Però al mateix temps, com també va dir la Loreto Baqués el dia de la presentació del documental “Sitges, Sentiments de Festa” promogut per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, “amb la Festa Major també tenim un repte”. I m’atrevaiexo a dir que a la vegada també tenim eines per assolir-lo.

Com lligar tradició i futur en la societat de la informació? Aprofitant totes les eines que actualment tenim al nostre abast per explicar al món quines són les nostres tradicions, com és el cas de la Festa Major, més enllà de seguir igualment nodrint el nostre model de cohesió i arrelament a les festes populars. Probablement així, la propera vegada que orgullosament convidem algú a viure la nostra Festa Major serà capaç d’intentar viure-la com la vivim els sitgetans o si més no comprendre com ens sentim nosaltres. Aquest és el gran repte que tenim entre mans. Explicar-nos.

Les possibilitats que tenim al nostre abast cada cop són més. Des de que l’any 1993 el Consell Europeu per la Recerca Nuclear (CERN) va anunciar que la web (World Wide Web o WWW) seria garuïta per al conjunt de la societat, aquestes possibilitats no han parat de créixer. I en certa mesura sí que ens hem anat explicant, però encara podem seguir fent camí i anar més enllà. Des de que Internet conviu amb nosaltres hem vist créixer l’etapa 1.0, l’etapa 2.0 i estem començant a viure l’etapa 3.0, la que ha de permetre la dotació de raonament intel·ligent als aparells com si d’una ment humana es tractessin. De totes elles els parlaré de l’etapa que acadèmica i professionalment conec amb més profunditat: l’etapa 2.0, caracteritzada per la bidireccionalitat, la col·laboració i la creació de continguts per part de qualsevol persona amb accès a la xarxa sense necessitat de grans recursos, entre d’altres. Una triple combinació que dóna bons fruits i a la vegada és capaç de trencar esquemes de funcionament que semblaven inamovibles. Més que una etapa d’Internet, és una transformació tecnosocial que està provocant canvis en tots els nivells i estructures de la societat i que també podem aprofitar positivamente per a les nostres tradicions.

Recordo instensament algun dels moments viscuts a l’assignatura de Ciències Socials del meu sisè curs de primària. Al llarg de l’any havíem de fer tres grans treballs (un per trismestre) on desenvolupar profundament una temàtica. En el meu cas: la mitologia grega, la creació de la Unió Europea i la democràcia a Catalunya. Dos d’ells fets a màquina i l’últim amb ordinador. Per fer-los, recordo moltes visites i llargues estades a la Biblioteca Santiago Rusiñol. En un primer moment únicament em perdia per llibres, també acostumava a demanar llibres que eren tan vells que estaven emmagatzemats a l’arxiu (descatalogats) i sempre em volia endur més llibres del que estava permès. Quina paciència tenia la Maria! Però aviat vaig adoptar nous hàbits. No només em perdia entre la informació dels llibres, també vaig descobrir el món d’Internet. Ho vaig fer poc a poc, reservant hora per poder accedir als pocs ordinadors que en aquell moment tenia la biblioteca. I els explico això perquè en aquesta mateixa situació vaig viure un moment de gran incertesa entre el que simbolitzava la tradició i el que simbolitzava el futur. Un moment que m’ha acompanyat sempre i que ha deixat gran empremta en la meva manera d’entendre la xarxa. La gran pregunta existencial que em vaig fer era “he de fer servir el que diu la Gran Enciclopèdia Catalana (gran aliada fins llavors) o he de fer servir el que diu la Viquipèdia?”. Davant d’una pregunta sense resposta inmediata vaig optar pel que havia funcionat sempre, l’Enciclopèdia en format paper, però va ser a l’aula on vaig surtir de dubtes. Quan ens van entregar les notes del primer treball, un dels meus companys va ser castigat per haver copiat informació d’Internet. I des d’aquell moment vaig decidir que consultaria Internet per comprendre els temes, però que per exposar-los em remetria als llibres. Internet, i concretament la Viquipèdia, em va servir i encara em serveix avui, com un gran complement per entendre allò que desconec i del que ràpidament me’n vull fer una idea. I no puc ovbiar que també ha estat Internet l’espai on en el seu dia vaig poder començar a fer públiques les meves opinions sobre aquells temes que m’interessaven, moltes vegades sobre Sitges i la seva vessant 2.0.

La qüestió és que avui l’Enciclopèdia Catalana ja no s’edita en paper (tot i que sí es pot consultar per Internet) i la Viquipèdia ha deixat de ser una enciclopèdia lliure sense credibilitat per esdevenir una enciclopèdia col·laborativa consultada per milions de persones. Avui fem servir la Viquipèdia com a complement informatiu igual que cada dia podem fullejar el diari o com consultem l’estat de les nostres xarxes socials digitals. Sabem com es creen els seus continguts i que Catalunya compta amb una important xarxa de viquipedistes amb gran renom i que dia rere dia treballen per millorar-ne els continguts. La Viquipèdia és fruit de l’etapa 2.0 que tant m’apassiona i fa més de 13 anys que existeix. Allà tinc la possibilitat de descobrir coneixement, però a la vegada també tinc la possibilitat de donar a conèixer al món altres temàtiques que conec més d’aprop. El contingut està creat pels usuaris, es bidireccional en tant que qualsevol de nosaltres pot ser lector i editor a la vegada i és col·laborativa, la creem entre tots. És una enciclopèdia en millora permanent que neix d’una gran eina que ha fet aflorar la xarxa: la intel·ligència col·lectiva.

El més comú és que arribats a aquest punt s’haguessin trobat en aquesta pàgina un article que parla de la Festa Major fent una mirada retrospectiva al passat. Un article d’aquestes característiques haguès estat fantàstic perquè ens haguès permès conèixer amb més profuniditat els orígens de la nostra Festa Major. M’encanta la Festa Major, descobrir els seus ‘perquès’ i viure tots els seus moments, els més efervescents i els que ho són menys. I en suma a la mirada de la tradició també m’agrada mirar al futur, sobretot en allò que està lligat a la societat de la informació.  I és sobre aquesta mirada al futur i de cara a l’exterior la proposta que plantejo aquests dies de Festa Major. Avui cadascú de nosaltres som els protagonistes de la nostra mirada particular a la festa. Una mirada que no té per què restar en la nostra pròpia memòria. Pot ser una mirada compartida si emprem les eines de l’etapa 2.0 en l’àmbit digital. Ho podem fer per diverses vies, les més concorregudes fins ara com Youtube, Facebook, Twitter o Instagram, que aquests dies s’ompliran de contingut que dirà al món que a Sitges estem de Festa Major. Però també ho podem fer emprant vies com els blogs o la mateixa Viquipèdia. La diferència entre la primera i la segona opció està en la vigència dels missatges. Mentre que als canals com Twitter o Instagram el temps de visibilitat dels nostres missatges és més reduït, a la Viquipèdia o als blogs les nostres publicacions seran consultables per qualsevol persona que en un moment determinat s’interessi per saber què és la Festa Major de Sitges.

A dia d’avui, l’entrada de la “Festa Major de Sitges” a la Viquipèdia és una realitat. No ho podem negar, existeix. Aquesta apareix a la primera pàgina de Google quan cerquem la “festa major de sitges” i en el seu interior incorpora enllaços amb altres pàgines de la mateixa Viquipèdia que estan dedicades als diferents balls i actes que conformen el conjunt de la festa. Amb el que hi ha ens en podem fer una idea. Però si el nostre repte és explicar-nos i que els nostres convidats algun dia ens puguin comprendre millor, aquí tenim un espai que ens permet posar en pràctica la col·laboració i la intel·ligència col·lectiva. Segur que entre tots, posant cadascú el seu petit gra de sorra, aquesta entrada podria crèixer i nodrir-se amb escreix per explicar al món què i com ho celebrem. Allò que pot no saber un, segur que ho sap un altre, i si per separat la cosa no pren prou cos, conjuntament segur que sí. Seria una sensació semblant a aquella que podem provocar quan escoltem el disc de l’entrada de gralles qualsevol dia de l’any, o bé quan l’escoltem en directe en un Cap de la Vila ple i efervescent. Oi que no és el mateix? En conjunt, al Cap de la Vila, els sentiments i les emocions emergeixen a flor de pell i conjuntament es transmet molt més que cap altre dia. En conjunt podem fer que el món conegui de la nostra propia vivència, què és i què sentim els sitgetans aquests dies de Festa Major.

El resultat no serà immediat, però potser d’aquí un temps, quan torni a tenir un convidat per Festa Major i vegi que em cauen llàgrimes dels ulls quan Sant Bartomeu entra a l’església mentre tots els balls l’honoren, probablement sense preguntar-me què passa sabrà que estic vivint al màxim un dels dies de l’any més importants per a mi i per al conjunt dels sitgetans. Abans, per diferents vies, els haurem pogut explicar de viva veu quins són els nostres sentiments al llarg d’aquests dies.

Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’és patró, visca la Festa Major!

El meu sincer agraïment a tot l’equip de la comissió de Festa Major i Santa Teclar per comptar amb mi en una de les festes del calendari sitgetà que més  em fan vibrar.