FM en versió ‘Glocal’

“El Fogall” és la revista de cultura popular de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Va nèixer l’any 1992 i habitualment s’edita en dates prèvies a la Festa Major de Sitges (el 23 i 24 d’agost són els dies més intensos de la festa), però el seu primer número va veure la llum en dates nadalenques.

Aquest any no ha sigut menys. Una nova Festa Major i una nova edició han vist la llum. I us en parlo perquè em van demanar de fer-hi una petita col·laboració parlant de Festa Major i de comunicació 2.0. Si no és per cultura popular, segur que per la vessant 2.0 sí que us pot agradar. L’article és aquest:

FM en vesió ‘Glocal’

La Festa Major de Sitges té una llarga tradició i als sitgetans ens agrada mantenir-la. Però, tot i mantenir les tradicions, el conjunt de la societat actual també ha introduït noves maneres de fer en la festa. Trets característics de la societat de la informació, la que el sociòleg Manuel Castells definiria com la societat permanentment connectada per mitjà de xarxes d’informació telemàtiques sense fronteres geogràfiques. Una societat glocal, fusió del seu arrelament local però oberta i que pot fer xarxa pertot, globalment.

Avui, la majoria de nosaltres –tant els que mirem la festa des de fora com els que la ballen– portem telèfons mòbils a la butxaca. Telèfons que poc fem servir la majoria per trucar. Més aviat són dispositius mòbils que encara mantenen l’essència del telèfon de Bell: fer-nos estar en contacte amb coneguts i desconeguts. I és que al recurs de la veu hi hem sumat el paraigües dels recursos audiovisuals. Les possibilitats són tantes que la creativitat en el seu ús està a l’abast de tothom.

Però, si gairebé no truquem, com fem servir els dispositus mòbils? En l’esfera íntima el canal dominant és l’aplicació de missatges Whatsapp, i en l’esfera pública o semipública (la que compartim) la corona està dividida entre les diverses aplicacions pertanyents a les denominades xarxes socials. En aquest escenari la Festa major quedaria ubicada a l’esfera pública, a les xarxes socials, igual com també és una festa pública i compartida en el terreny físic. Però, des de quan la Festa Major de Sitges forma part de les xarxes socials?
La Festa Major de Sitges és un esdeveniment tan important en el calendari sitgetà que l’any 2011 va ser elegit com a data de llançament de dos nous canals de comunicació de l’Ajuntament de Sitges: Facebook i Twitter. Més endavant arribaria l’obertura d’Instagram. Així que d’alguna manera podem dir que l’any 2011 va ser l’any en què la festa es va institucionalitzar als mitjans socials. Però aquesta data no coincideix amb la d’entrada de la festa en aquest espai. Un dels grans trets dels mitjans socials és que tothom hi té cabuda, tant a títol individual, a títol grupal, com a títol institucional. La xarxa, igual que la festa, la fem entre tots i és per aquest motiu que és molt difícil arribar a marcar una data concreta de naixement en aquest entorn virtual.

Youtube, plataforma nascuda l’any 2005 i comprada per Google l’any 2006 va ser un dels primers espais socials on podem trobar continguts de la Festa Major de Sitges. Són vídeos penjats a títol individual per persones que en el seu moment van decidir gravar-ne alguns fragments. Si feu una cerca podreu veure’n les dates de publicació. L’any 2004 neixia Facebook, espai on poc a poc, inicialment quan havia acabat la festa, algunes persones abocaven totes les fotografies (i també algun vídeo) que havien fet en àlbums específics. Twitter s’incorporava al grup de xarxes on la festa s’escampava online l’any 2006 i fou l’espai on els més activistes del moment també van decidir piular la Festa Major. L’any 2009 arribava Instagram, la plataforma on les imatges de la Festa Major prenien la seva màxima expressió creativa.

Aquestes són els espais més concorreguts i generalistes que actualment fem servir, però de ben segur que n’hi ha daltres on abans o ara la Festa Major de Sitges també té la seva representació. Com poden observar, totes elles tenien continguts vinculats a la festa molt abans que l’esdeveniment i l’Ajuntament tingues una representació institucionalizada, un fet lícit tenint en compte que no tindria sentit comunicar una institució pública allà on no hi ha els seus ciutadans. De fet, en aquests espais sempre arriben les persones abans que les institucions. Però a banda de les persones i les institucions, un altre element en joc són els diferents balls o les entitats que representen diferents elements clau de la festa. Tots ells abans i després de la institucionalització de la festa també han anat creant els seus perfils a les diferents plataformes. No s’ha fet d’una forma ordenada sinó seguint la inicativa popular, perquè comprensiblement en tots ells abans de la difusió han hagut d’encaixar moltes altres peces i aquesta és una de complementària. Tot i així, cada vegada més la consciència de la importància d’aquest front de projecció pública glocal és més gran i s’evidencia amb la gestió més acurada i pensada que poc a poc van consolidant particulars i institucions.

Des de l’any 2011 tenim etiquetes (o hashtags) oficials amb les que marcar el contingut de la Festa Major que compartim públicament a Internet. El hashtag oficial, aquest any #FMsitges14, se suma als hashtags populars. Quan no hi havia aquesta etiqueta oficial el contingut ja existia igualment i l’etiqueta es creava per la pròpia dinàmica de la xarxa. La que més adeptes aconseguia era la que es s’imposava com a etiqueta principal, i a partir d’ella es podia veure a un cop de click tot un seguit d’imatges o de missatges vinculats al mateix esdeveniment. D’aquells moments recordo haver fet amics 2.0 (actius a la xarxa) amb els qui encara comparteixo moments. Érem els primers sitgetans que en el seu moment intentàvem alçar la veu i fer saber al món que estàvem de Festa Major. Per sort avui som més i el clam és molt més gran, amb els de casa i amb els de fora: som glocal! Estem aprenent a donar-nos a conèixer. I serveix tant per mostrar identitats individuals com col·lectives, la nostra i la de tots els sitgetans, perquè tot allò que pengem té connotacions sobre la imatge que tenim dels altres (i ells de nosaltres), forma part de la nostra reputació.

I arribats fins aquí, en aquest breu repàs de la Festa Major de Sitges en la seva vessant 2.0, podem dir que cada cop som més conscients del que això implica. No només com a eina de visualització, sinó com a eina de cohesió. Els mitjans socials se sumen a altres iniciatives i ben emprats ens permeten crear vincles arreu. L’Ajuntament de Sitges promou el hashtag oficial permatent per mirar que el contingut (imatges, vídeo o text) i els seus creadors es trobin i facin pinya. L’Agrupació de Balls Populars va crear l’any passat el primer concurs d’Instagram vinculat a la festa sota el hashtag #FMSitgesABPS. Sí, són dues iniciatives entre un mar d’elles, particulars i d’institucions. Ni més ni menys que això, però mereixen ser reconegudes com un primer pas a un ús més enllà que el de “ser-hi per ser-hi” o “publicar per publicar”. Dues iniciatives que tenen objectius i pretencions amb (bona) intenció. Dues iniciatives que són fonament i els primers granets de sorra de tot allò que pot esdevenir aquest espai si s’aprofita el potencial que intrísecament té. Un potencial que entre tots podem construir i explotar en benefici de promoure, donar a conèixer i fer perdurable la Festa Major de Sitges. El seu ús està en les nostres mans, en les de tots, aquí a Sitges i a l’altra punta del món.

Aquí podeu remenar per la resta de peces i articles amb els que he compartit un incomparable escenari. Però si encara sou més curiosos, també podeu fullejar la 30 d’edicions que han pecedit aquesta.