L’Eco de Sitges (6): Gra a gra

A Sitges tenim la Malvasia, i que no ens la toquin! A més la Malvasia Seca aquest any ha estat inclosa a l’anomenada llista Parker, creada per un dels crítics de vi més influents d’arreu del món. I en ella, per cert, també hi ha una gran varietat de vins catalans reconeguts mundialment. Perquè a Catalunya tenim més de 12 denominacions d’origen (DO) i un gran nombre de vins elogiats mundialment. La contradicció: que només un 30% del vi consumit en l’àmbit de la restauració catalana procedeix de Catalunya. Les dades són sorprenents i si ens proposem canviar-ho només a títol individual, difícilment ho aconseguirem. Però igual com fem a la xarxa hem de poder-se fer fora d’ella. Hem de ser conscients que cadascú de nosaltres sí que pot aportar el seu granet de sorra en fomentar la cultura del nostre vi, en donar a conèixer els vins catalans i, per descomptat, també la Malvasia. Tenim la denominada intel·ligència col·lectiva per fer créixer tot allò que ens proposem.

Reivindicativa de Sitges com ho sóc de mena, quan vaig a visitar a algú fora de la vila m’agrada poder-li descobrir un Sitges diferent, per exemple amb una ampolla de Malvasia de Sitges. És una manera de reivindicar que Sitges és molt més que turisme, sol i platja. Igualment, si en indrets lluny de casa descobreixo que també produeixen malvasia m’enduc un exemplar cap a casa. Perquè considero que la gastronomia i els vins són una gran font de riquesa cultural a preservar. Però més enllà de tastar i de fer tastar cultures a través del paladar, com podem aportar-hi el nostre gra de sorra virtual?

Internet, com sempre reivindico, obre les portes a la difusió. També per a totes aquelles petites iniciatives que fins fa poc no podien assumir els costos de fer grans campanyes per donar-se a conèixer en els mitjans tradicionals. Així, en l’àmbit gastronòmic trobem moltes aplicacions de caràcter social com Foodspotting, OnFan o Foodinterest entre altres, per compartir via foto els plats que degustem. Des dels més típics als més internacionals. Jo en sóc usuària habitual i sovint em permeten és descobrir aquella gastronomia autòctona allunyada dels grans nuclis turístics. I amb el sector vinícola passa exactament el mateix. Tenim al nostre abast aplicacions socials com Vivino o Delectable que estan exclusivament dedicades al vi. I a través de totes elles podem conèixer i donar a conèixer un munt de coses, i cal que tot aquest sector pugui créixer aprofitant les virtuts de la xarxa. Tenim la possibilitat de crear les nostres llistes de vins favorits. O fer les nostres recomanacions. I amb una simple geolocalització podem saber quins són els vins de la zona, què els ha semblat a aquells que els han tastat i fins i tot poden saber on comprar-los o degustar-los. A la xarxa tots som prosumers, és a dir, productors i creadors de contingut. Així és com també podem fer créixer la nostra cultura vinícola i gastronòmica, començant per parlar-ne a través de les nostres xarxes de relacions digitals i per mitjà de qualsevol plataforma, no només de les més especialitzades. Evolucions imprescindibles per seguir donant a conèixer que els territoris són molt més rics que allò que els estereotips ens en diuen.

Aquest és l’article d’opinió mensual que publico a l’Eco de Sitges. Data del 6 de juny de 2014. A continuació en podeu veure la versió publicada en paper: