L’Eco de Sitges (5): La suma de les parts

Hi ha hagut opinions de tot tipus. Uns s’hi han vist massa i d’altres massa poc. Alguns hi han trobat massa imatge i poca veu en off. Altres hi posarien més recursos gràfics i d’altres en traurien. Ja ho saben, mai no plou a gust de tothom! I menys en una vila com Sitges, on en les passades eleccions es van presentar onze partits polítics i quatre van ser els que es van haver de posar d’acord per formar govern. Som així, peculiars i crítics. I jo que ho celebro. Què seria la vida sense el debat? Massa avorrida.

Feia uns mesos que l’esperàvem. Els sitgetans vam viure la Festa Major de 2013 amb un intrús que ens havia de portar moltes sorpreses visuals: els drons (vehícle aeri no tripulat). I és que ens hagi agradat o no, si alguna cosa de peculiar tenim els sitgetans és que ens estimem moltíssim la nostra Festa Major i a la majoria ens agrada sempre. Mai no en tenim prou. Pregunteu-ho si no a en Sebastià Giménez, ell us en pot explicar un munt d’anècdotes. Ara amb el documental “Sitges Sentiments de Festa” tenim nous punts de vista, alguns que els podíem imaginar però que no havíem copsat mai.

Sentiments enllà, a mi m’agrada parlar-los de les xarxes i també ho puc fer amb l’excusa d’aquest documental. I és que més enllà del producte en sí, la proposta que l’Agrupació de Balls Populars de Sitges va fer per la creació d’aquesta peça marca un punt d’inflexió en el que seria Sitges i la xarxa: l’ús del micromecenatge a través de la plataformaVerkami
El micromecenatge, també anomenat crowdfounding en llenguatge marquetinià, no és altra forma que el finançament d’un projecte de forma col·lectiva.

Les persones són el punt clau de la comunicació 2.0. I en una acció de micromecenatge com la que ens va proposar l’ABPS tota persona compta. Aquella que hi ha posat 10 euros i aquella que n’ha pogut posar 1000€. Ni una ni l’altra per si soles haguessin pogut tirar endavant el projecte, però sí que es pot fer quan moltes d’aquestes persones s’agrupen en benefici d’un únic projecte. D’allò que filosòficament en podríem dir “la suma de les parts fa possible un tot”. La xarxa no és el bressol del micromecenatge. La intel·ligència col·lectiva existia molt abans de la creació de la xarxa. Recorden quan Lola Flores va demanar una pesseta a tots els ciutadans per poder afrontar un deute fiscal? Allò era una crida de micromecenatge per un canal molt diferent del que ens ofereix avui la xarxa. Però l’objectiu era el mateix. El que aporta la xarxa en l’àmbit de la intel·ligència col·lectiva és la magnificació de la mateixa. La xarxa esdevé un punt de trobada de milers de persones que estan disposades a tirar endavant un projecte de forma col·lectiva, aportant cadascú un petit gra de sorra. El projecte més conegut en l’àmbit de la col·laboració col·lectiva o crowdsourcing és Wikipedia. Hi anem anant. I celebro que en una vila com la nostra, sota el lideratge de l’ABPS, hàgim estat capaços de posar-nos d’acord per fer possible el primer projecte de micromecenatge en l’àmbit de les nostres festes populars.

_____________________________________

Aquest és l’article d’opinió mensual que publico a l’Eco de Sitges. Data del 9 de maig de 2014. A continuació en podeu veure la versió publicada en paper: