DE LLÚDRIGUES I COMUNICACIÓ

Autor: Ferran Pestaña. Font: Flickr CC.

Qui ho diria fa uns anys? Qui diria que Internet i els ordinadors canviarien tant? Recordo aquells dissabtes d’infantesa en què passava el dia a casa el meu padrí. A casa no teníem ordinador – i jo feia les meves redaccions de l’escola a mà-, però el meu padrí sí. Ara que hi penso, a casa seva vaig poder veure evolucionar diversos models. Des d’aquells que funcionaven sense interfície gràfica passant per la revolució que en el seu dia va suposar Windows. Però en paral·lel, també vaig viure aquells caps de setmana en què La Vanguardia (en paper!) cada cap de setmana oferia un CD-ROM. Dels molts que en devia vendre en recordo especialment tres videojocs: International Tennis Open, La Pantera en Misión PeligRosaSúper Rius (Neteja el riu amb la Lluenta).  En tots ells hi vaig jugar llargues estones de dissabte. I aquesta introducció és mostra del fet que la meva generació ha viscut de ple el canvi que ha suposat passar de la màquina d’escriure als smartphones que avui molts portem a la butxaca.

Però, per què avui us parlo d’això? Què m’hi ha fet pensar? La clau de tot està en el joc de la llúdriga i el que jo vaig aprendre amb ella. Per mitjà d’un joc educatiu vinculat al Club Súper3 (en aquell moment amb un importantíssim sentiment de pertinença per a mi) que ajudava als infants en l’aprenentatge del reciclatge i en la cura del medi ambient, vaig saber que la llúdriga estava en gran perill d’extinció a Catalunya. Més de dues dècades després els meus referents són uns altres. Però, ahir la llúdriga Lluenta em va venir de nou a la memòria.

Apassionada pel coneixement entorn la comunicació d’institucions públiques, fa uns mesos em vaig subscriure al Butlletí del Govern. Un butlletí que va néixer el 23 d’abril de 2013, just un any després de la posada en marxa del web govern.cat. Aquest darrer molts el podreu recordar per la mala jugada que va fer l’ús de l’aplicatiu Google Translate. Però a la qüestió! El butlletí el rebo al vespre i l’acostumo a llegir havent sopat. M’ofereix un resum ràpid el que ha estat la jornada al Govern a la qual no he pogut prestar atenció durant tot el dia perquè he estat treballant i dedicant-me a altres qüestions del meu dia a dia. I aquí és on s’han creuat la llúdriga lluenta amb les llúdrigues reals. En obrir el butlletí de dilluns 7 d’octubre vaig veure un destacat que deia “La llúdriga ha tornat al Parc Natural de la Serra de Montsant, on s’havia extingit fa 26 anys“. Eus ací, que el meu cap va començar a barrinar…

Fa 26 anys, quan estava a punt de néixer, durien detectar que la llúdriga estava en extinció. Tothom es va quedar creuat de mans? Sembla que no! Anys després del meu naixement gràcies a aquell videojoc i al Súper3 vaig poder saber què era una llúdriga (i això que mai n’havia vist cap!). Comunicació + comunicació. Comunicació de caràcter informatiu i preventiu en un format capaç de convertir un problema en un entreteniment educatiu, el videojoc. I més comunicació via els espais informatius del Club Super3, una comunitat d’infants que avui ja ronden la vintena i la trentena. Sí! Han passat els anys! Concretament 26, des que la llúdriga es va extingir fins que s’ha tornat a repoblar. Ens podem quedar tan amples o fer cas omís. Però la meva posició és ben diferent. Entre molts altres factors que segurament desconec, segur que la comunicació també ha tingut algun punt a veure que avui molts dels que no hauríem sabut què és una llúdriga fins i tot les puguem veure.

Comunicació per anunciar la seva pèrdua. Comunicació per combatre els mals que han provocat la seva desaparició. Comunicació per anunciar que la tornem a tenir entre nosaltres. És efectiva, sobretot, a llarg termini i a base de persistència, però vist així encara dubta algú de no necessitar l’ajuda de la comunicació?

Que per molts anys la llúdriga sigui entre nosaltres!