La Grossa: que tinguem sort!

 

Quan la comunicació política i la publicitat es troben, nosaltres també! Som en Toni Aira i la Núria Escalona i us volem parlar de La Grossa.

Avui, igual que molts altres catalans, hem posat cara a La Grossa. La Grossa és una capgrossa guapa, presumida i rodanxona que personalitza la nova loteria de la Generalitat de Catalunya. És com una fusió de Marta Ferrussola, Núria Feliu i Magda Oranich. Una gran tieta, amb el seu bolso, el seu collar de perles i resta de complements. Això sí, no és cap d’elles, té nom propi (a més de La Grossa, a partir d’ara) i és d’Alella. Ara us en donarem tots els detalls.

La Grossa és una capgrossa a l’última perquè té una forta presència a les principals xarxes socials, a Facebook i a Twitter, i aviat també tindrà una web. Tota la dinamització d’aquests mitjans socials i les tasques de gabinet de comunicació les ha confiat a l’agència Vitamine. Però, què té d’especial La Grossa? Doncs que és una tieta milionària que el dia 31 de desembre de 2013 repartirà la seva riquesa entre la població, però també entre diversos programes d’ajuda a infants i adolescents en situació de risc a Catalunya. Una tieta catalana i solidària, conscient de la pobresa, també a Catalunya.

Publicitàriament el repte de projectar aquesta aposta del Govern tenia la seva dificultat. La majoria de vegades, la comunicació d’institucions públiques emet campanyes d’informació o servei, però aquest cop la cosa és diferent. Ens informa, però, realment, estem davant d’una campanya de llançament d’un producte que ha de generar vendes. Ha de fer que la gent sàpiga què és La Grossa de Cap d’Any i que la gent també compri les butlletes per participar-hi. Una campanya amb doble objectiu. Però aquests dos objectius no es poden desprendre del marc polític que està vivint Catalunya ni tampoc del posicionament de l’equip de govern que lidera la institució.

Si ens fixem en l’espot, podem detectar un inici emocional vinculat a la creació d’una celebrity. Emocional, perquè amb les llums retro i la música vinculada a altres èpoques ens trasllada mentalment a quelcom que ens emociona. Ens fa adoptar un posicionament de vinculació amb el passat. Un inici ple de paraules boniques que a la vegada mostren una gran varietat de targets (ciutadans/públics objectiu) i racons de Catalunya, que al mateix temps pot recordar visualment a l’espot de la campanya Fan de Catalunya.

L’inici de l’espot busca que tots els catalans ens hi puguem sentir identificats. I seguidament, apareix una celebrity, però una que també ha de poder ser estimada i vinculada d’alguna manera amb tots els catalans. I aquí és on entra en joc el personatge de La Grossa. Apel·lant a una de les tradicions populars catalanes més present en totes les festes majors (que recentment hem deixat enrere en el calendari) la celebrity és una capgrossa.

En publicitat, la creació de personatges està tradicionalment vinculada a productes de neteja com per exemple el pallasso de Micolor o la guineu de Dixan. Ja hem vist i escoltat ràpides comparacions entre La Grossa i la Núria Feliu, però creieu que tothom s’hi sentiria tan identificat si ens haguessin mostrat la Núria Feliu com a protagonista de La Grossa? Els gegants i capgrossos són molt catalans i les tietes són entranyables. Eus ací la combinació perfecta. Una capgrossa convertida en celebrity amb riquesa i estatus social. Però un detall que també hem pogut detectar gràcies a les reflexions d’un company de professió, és que la primera part que posiciona la loteria al mapa no té tanta força com la pròpia entranyabilitat del personatge, a qui igualment el seguim veient en diferents situacions.

Però, qui és realment La Grossa? Doncs hem tardat poques hores en saber-ho. La Grossa no és una capgrossa nascuda per aquesta campanya. El seu nom de veritat és Roser de Ca l’Arenas, la capgrossa de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella. I això ho hem pogut saber perquè així mateix ho ha anunciat l’Ajuntament d’Alella aquest matí a la seva web.

El Govern de Catalunya ha volgut apostar fort, com a mínim comunicativament, en el llançament d’aquesta loteria. El context hi du. I el posicionament de la majoria que impulsa l’Executiu també. Competició amb Espanya… mirar d’espavilar-se i buscar solucions imaginatives que mirin de treure diners d’on no n’hi ha… Encarar-ho en positiu (“amb il·lusió!”), amb un somriure als llavis… De forma nostrada i fent link intergeneracional…

Aquesta campanya per impulsar una iniciativa del Govern no és oficialment política ni institucional, però algú dubta del brífing subjacent (nominal enllà) d’aquesta iniciativa?? Quina formació política més que CiU compta amb un pastís important de votants que són tietes?? O com a mínim això en diu el tòpic, oi…?

La foto amb tres consellers (dels més “polítics” i tots tres de Convergència), hi ha posat la resta: Neus Munté (Benestar i Família: apel·lant a la solidaritat) + Felip Puig (Empresa i Ocupació: esperança en la participació) + Andreu Mas-Colell (Economia: que la meitat de la inversió com a mínim torni a Catalunya).

Mas-Colell, a més, un dels polítics més reconeguts de l’Executiu d’Artur Mas, ens ha regalat el gran moment foto de la presentació: el del petó de cavaller d’antas a La Grossa. Ell retalla, però al Polònia és l’entranyable Harvy i segueix oferint aquella imatge de savi despistat que no es desgasta. I ara ha apostat per La Grossa.

Que tinguem sort! (Ens desitja el Govern a tots, també a ell)