25N. Els cartells electorals, a examen

El proper 25 de novembre podrem exercir el nostre dret a vot en motiu de les Eleccions a la Generalitat de Catalunya. Abans, però, de nou som espectadors (tot i que no només) d’una nova posada en escena de la comunicació política.

En el marc de les eleccions municipals del 22 de Maig de 2012, en col·laboració amb el periodista i expert en comunicació política Toni Aira, vam escriure un post que analitzava els cartells electorals de les candidatures de Sitges. Ara, tenint en compte com ens agrada això i la demanda d’alguns dels lectors del bloc, tornem a oferir-vos un post, aquest cop de les actuals formacions amb representació al Parlament. Una anàlisi que integra aportacions d’en Toni Aira en clau de comunicació política i les meves aportacions en clau publicitària.

Convergència i Unió

El de CiU és l’únic cartell amb un fons que posiciona. A diferència de la resta de cartells que en la seva majoria fan servir fons blanc o fons que aportin serenor, el de CiU arrisca. Posiciona Artur Mas com a un clar líder de Catalunya. Massa? No han estat pocs els qui n’han criticat el “messianisme” que respira la imatge. Tot i que segurament el principal problema que té el cartell és que incentiva la caricatura que els adversaris de Mas i CiU han anat alimentant des de la seva reacció després de la manifestació de L’Onze de Setembre. Una caricatura, interessada (és clar), que no es correspon amb el personatge real, i que per tant no li suma.

Des d’un punt de vista publicitari, el missatge del cartell és clar, només un i centrat: “La voluntat d’un poble”. Aquí no els cal recordar el nom del candidat. Però és interessant destacar l’ús d’una tipografia de pal sec en caixa alta. És a dir, clara i directa quan es fa servir en titulars, i més, tenint en compte que s’hi empren dos cosos de lletra i la negreta per destacar les paraules VOLUNTAT i POBLE.

En el cartell, en el seu format estàndard, el logotip està posicionat a la part inferior dreta. Un lloc visible tenint en compte la lectura publicitària. Tanmateix, a mesura que avanci la campanya electoral anirem veient diferents peces i detectarem que no en totes hi ha el logo al mateix lloc, i que no en totes el cartell serà tant net.

No apela al vot. Un recurs antic. I ens mostra un Mas sense ulleres, que d’altra banda l’han acompanyat quotidianament en el seu dia a dia des que és president. Que hi fossin hauria sumat serenor, autenticitat i realisme a un retrat presidencial que bàsicament hauria d’haver mirat de comunicar el personatge que en els últims mesos tant ha convençut a tants (fins i tot als qui algun dia n’havien comprat la caricatura que ara aquest cartell sembla incentivar).

Per sort per a CiU, la gent no decideix el seu vot per un cartell, menys avui dia, amb el nostre context multimèdia. Per a dissort de CiU, aquest acostuma a ser un recurs més al servei d’una estratègia de campanya que ara, en el seu cas, haurà de dedicar algun esforç extra a contrarestar l’efecte negatiu que el seu propi cartell (no el d’un altre partit) hagi pogut provocar. I en campanya el temps és or.

A destacar, de l’eslògan, que per primera vegada en unes eleccions catalanes, CiU no compta amb la paraula “Catalunya”. La substitueix pel “poble”, apel·lant al plebiscit com la federació nacionalista descodifica aquestes eleccions. “La voluntat d’un poble” apel·la a “la veu” del poble. Que sigui clara.

 

Partit Socialista de Catalunya

Sorprenent! Tenint en compte la trajectòria del PSC, algú pensava en trobar-se aquest cartell? Quan veiem el cartell del PSC no hi veiem el d’un partit polític, sinó que més aviat té la composició i els elements d’un cartell de pel·lícula de cine. Durant un temps ens han estat venent el seu canvi, el canvi del PSC vermell cap al NOU PSC multicolor. On queda aquest posicionament en aquest cartells? Algú el veu?

El logotip en el seu cas també (com en el cas de CiU) està molt ben posicionat. Tanmateix, a la part inferior esquerra veiem una (massa clàssica) apel·lació al vot que no contrasta prou amb el fons, massa subtil.

El degradat del color de la paraula principal del cartell (FEDERALISME) va del vermell típics de l’esquerra (del PSC) a un taronja més sinònim de centre polític a nivell de cromatisme relacionat amb les ideologies. El PSC ens vol dir que ells són la via del centre entre dos extrems, i aquí igualen unionisme espanyol i independentisme català.

Ens mostren el nom del candidat (Pere Navarro), encara molt desconegut per a molts. També ens posicionen clarament en destacat un concepte “federalisme”, que molts els han retret que no és en el debat, que ningú no en parla i pocs saben ben bé en què consisteix. Ells hi insisteixen. I ens apropen molt aquests seus dos “desconeguts”, candidat (amb primeríssim primer pla) i federalisme (en caixa alta, negreta i amb cos de lletra molt més gran que “l’alternativa sensata”, que d’eslògan de precampanya passa a ser una espècie de subeslògan oficial).

 

Partit Popular de Catalunya

El PPC compta amb una de les fotografies on el líder està en una posició més natural (phostoshop a banda, forá aplicat a nivell de rostre, sobretot pel que fa a la part superior del llavi, a nas i galtes).

Estem acostumats a veure els nostres polítics dia si dia també, i una aposta per la naturalitat i la transparència els pot anar bé a ells i al govern que surti d’unes eleccions. O és que no detecten que la gent està demanant això? Però els polítics en campanya no acaben de transmetre que ho capten.

La posició de la foto de la candidata en el marc de la peça és bona, i el cartell manté una estructura clàssica que funciona. Però, us heu fixat que és l’únic cartell dels que estem analitzant que té un marc? Un marc que ens pot recordar molt al marc Earlybird d’Instagram i amb una divisió entre candidat i missatge que ens pot recordar a aplicacions com el Frametastic. Això està molt bé per a fotos, però en el cartell electoral encapsula massa i transmet una imatge del partit que l’utilitza… com de tancat. Massa encotillat. Cap altre candidat hi aposta, en aquesta ocasió.

El PPC, com l’opció més conservadora de les que concorren a les eleccions (d’entre les analitzades), aposta pel patró de cartell més clàssic, amb el típic bust del candidat, amb els colors corporatius ben definits (blau, dreta, PP), amb el logo destacat i amb l’apel·lació tradicional al “vota”.

Buscant fer forat en terreny Ciutadans, presenta un eslògan que es pot llegir com bilingüe (català-espanyol), i per destacar-ho, a sota, bandera mig espanyola mig catalana, fusionades, és clar.

I com que el seu discurs ha estat en els últims temps molt negatiu, i així els ho han retret, un “sí” i un “també” en l’eslògan busquen positivitzar, cosa que sempre és aconsellat en campanya.

 

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

S’ha volgut destacar molt que el cartell d’Iniciativa incorpora les xarxes socials, com si abans no ho haguessin fet altres (i ells mateixos) en eleccions anteriors. Això a banda (que és un error), algú s’ha aturat a mirar les normatives d’aplicació de logotip d’aquestes xarxes? No oblidem que no deixen de ser empreses que ofereixen un servei determinat. En el cas de Twitter, en la seva normativa gràfica queda molt clar que si es vol fer servir el seu logo (en versió reduïda) ha de ser el de l’ocellet, i aquí ja hi podríem tenir algun problema legal si Twitter volgués.

I amb tant d’elogi a la presència de les xarxes pel mig (que per cert, la resta de partits també fan en altres formats de la campanya), algú s’ha fixat en la ubicació dels logos d’Iniciativa i d’EUiA? Apareixen en un lloc de lectura reduïda i en vertical. Que el volen amagar?

En contrast, la imatge central del candidat és molt neta i fa que el verd destaqui, però quan anem a votar al col.legi electoral, hi trobarem un munt de logotips del qual n’haurem de triar un i, per tant, caldria que el poguéssim identificar fàcilment. És clau.

La tipografia d’aquest cartell, igual que la dels analitzats fins ara segueix sent pal sec amb claredat i bona lectura. El blanc i negre és recurs típic en cartells d’Iniciativa (també ho va ser amb Saura, i els socialistes hi van apostar amb Montilla i Chacón, per exemple). És sinònim de modernitat i de diferència. Recorda a la campanya del Banc Sabadell que aquestes setmanes compta amb personatges famosos parlant del “seny”. Joan Herrera, de fet, apareix en el seu cartell en posició reflexiva i serena, amb un somriure relaxat i mirada posada en el futur.

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra també mostra un format clàssic i que funciona: eslògan, bust del candidat i logotip, tot clarament identificable, amb claredat. Ja que tot segueix un eix central, per acabar d’arrodonir el conjunt podrien haver centrat el titular “Un nou país per a tothom”, en comptes d’ubicar-lo justificat a l’esquerra.

Però el que ha aportat més sorpreses és el codi QR que veiem al costat d’Oriol Junqueras. Un codi QR que en aquest cartell està posat com amb calçador, com si fos un arbret de la muntanya. La idea pot semblar innovadora però en apostar-hi també cal pensar en la seva ubicació, sobretot tenint en compte el format publicitari que estem analitzant. Si el cartell el trobem penjat en un lloc en alçada o a molta distància (una tanca de les de carretera), difícilment el podrem escanejar i descodificar. En el cas d’una banderola penjada en un fanal, igualment serà difícil de passar-hi l’smartphone. La idea és transmetre modernor i dospuntzerisme, però cal aturar-se en el “com”. Importantíssim.

S’ha volgut ser clàssic i posar el candidat mirant de front, i això ha fet que s’hagin aplicat amb el photoshop per mirar d’amortir el màxim possible la parpella caiguda de l’ull dret del candidat, a qui, per cert, han mudat amb vestit a mida i ben encaixat pertot (potser també gràcies al photoshop?).

En l’eslògan principal no apel·len a la independència. Ho fan quan apel·len al vot (“vota independència”). En l’eslògan principal defensen “Un país per a tothom”. Volen transmetre serenor (amb el cel ben blau i sense núvols, típic recurs en cartell electoral), però també amb el principal eslògan, que ve a dir que en una futura Catalunya independent tothom trobarà el seu espai, sense exclusions

 

Solidaritat Catalana

El cartell de Solidaritat Catalana clarament té l’objectiu de presentar-nos al seu candidat, Alfons López Tena. Té molt en compte que no tothom el coneix, per aquest motiu al costat de la imatge ens posa: “Alfons López Tena, Candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya”. Amb el “López Tena” destacat en vermell.

El vermell, de fet, és color típic de l’esquerra (que no descriu aquest partit), però també és sinònim de passió, de contundència i de força, que és el que vol posar en valor SI com a trets descriptius seus. És el seu color corporatiu (junt amb el blanc). Així es respira al cartell, amb un apunt de blau cel (per suavitzar una mica la imatge dura del candidat) per les cantonades.

“Som garantia d’independència”. Aquest és el nucli del seu eslògan. Ens diu que no ens refiem de CiU ni d’Esquerra. Que si ells hi són al Parlament faran de la veu de la consciència que no deixi els altres defallir o relaxar-se. Intenten combatre l’opció del vot útil independentista, que en aquestes eleccions (i ja sense Joan Laporta com a ganxo) els és la principal amenaça.

 

Ciutadans

Per si no sabíem de quin partit és Albert Rivera, en el cartell de Ciutadans han decidit tancar amb un logotip gegant. De punta a punta, perquè no hi hagi dubte. Però amb l’ombra d’un titular, “Mejor unidos”, que utilitza una tipografia poc definida, en negreta i també en cursiva. Només els ha falta el subratllat per acabar de tirar de recursos típics del word per destacar una paraula. Però en aquest cas la cirereta per voler cridar l’atenció és l’escut-cor on trobem la unificació de tres banderes (la catalana, l’espanyola i l’europea).

Rivera està passadíssim pel photoshop, molt rejovenit (mínim sis anys, com la primera vegada que es va presentar). Se li nota especialment al rostre, com el d’un nadó, de fi. Amb els cabells ni s’hi han atrevit tant, pel que observem que l’alopècia l’assetja, malgrat com el pentinen per mirar de dissimular-ho.

En conlusió

A diferència de l’anàlisi que vam fer en motiu de les passades eleccions municipals a Sitges, ara podem entreveure com darrere dels cartells hi ha equips de treball especialitzats i professionalitzats en l’àmbit de la comunicació política. Això vol dir que tot ho han fet bé? Ja veiem que no. I això que són a l’ull de d’huracà, en relació de tensió amb els mitjans de comunicació i també amb els ciutadans.

Només un advertiment i una reclamació que cal fer-los en general (amb dignes excepcions): el treball en el camp digital, més enllà de les xarxes socials, és important. Tenir webs amb informació actualitzada és molt important, i en la majoria de casos no hi hem trobat penjats els cartells electorals, un fet que els beneficiaria perquè és els permetria que la seva imatge es difongués amb més facilitat de com els la poden aportar els recursos clàssics d’una campanya electoral i d’una campanya publicitària.